Publicitat

Intoleràncies vs al·lèrgies: com diferenciar-les?

Publicat el 28.4.2016 16:00

Naturalment Curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

Marc_NeusL’altre dia a la parada del Bicing en Joan no parava d’esternudar, quan va veure arribar el seu amic es va queixar que, com que és al·lèrgic al pol·len, s’ho passa molt malament quan arriba la primavera. “Tu rai! que només és per un temps, la meva al·lèrgia a la llet dura tot l’any”, li va dir l’amic. En Joan no hi va estar pas d’acord: “no tens cap al·lèrgia, que en ocasions especials t’he vist menjar productes làctics, tu deus tenir una intolerància”.

Cada cop és més comú als restaurants les cartes amb informació sobre els al·lergogen i els components dels plats per evitar que les persones tinguin reaccions adverses amb el menjar.

‘Però quina és la diferència entre
intolerància a un aliment o al·lèrgia?’

Publicitat

Una al·lèrgia alimentària és aquella que involucra el sistema immunitari, és a dir, el nostre cos genera defenses contra un component d’un aliment (al·lergogen). Els al·lergogen són molècules que contenen aliments o altres substàncies com el pol·len que generalment no produeixen cap efecte advers. En algunes persones, però, poden activar el seu sistema immunitari generant anticossos contra aquesta. Aquests anticossos actuaran com si l’al·lergogen es tractés d’un microorganisme, provocant fortes erupcions o la inflamació de la zona de contacte. Aquestes reaccions inflamatòries poden arribar a ser molt greus i comprometre la supervivència de la persona.

Una intolerància alimentària no produeix l’activació del sistema immunitari i està causada per algun desordre en el metabolisme. Per exemple, la intolerància a la lactosa és deguda a la falta d’un enzim, la lactasa, que s’encarrega de descompondre aquest component de la llet per facilitar-ne la seva digestió. Les persones que no tenen aquest enzim seran incapaces de metabolitzar la lactosa i per tant l’acumulació d’aquesta provocarà mal estar. Contràriament a les al·lèrgies, les intoleràncies no són tant perilloses i de vegades algunes persones es permeten petites excepcions, encara que després acabaran sentit la sensació de malestar.

Així que, tal com podeu veure, una al·lèrgia i una intolerància no són el mateix. Una comporta l’activació de les nostres defenses i en canvi l’altra és resultat de la falta d’algun component essencial pel correcte metabolisme dels aliments.

Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans i recolliran les propostes de temes a naturalmentcuriosos@gmail.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Altamira i el pensament abstracte del paleolític

Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.

Així vivien (i sobrevivien) els humans durant l’edat de pedra

De caçadors nòmades a agricultors sedentaris: un viatge pels orígens de la humanitat i la revolució que ho va canviar tot

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys
spot_img

Una coberta verda al dipòsit del Rei Martí i els jardins d’Oriol Martorell: nous espais verds a Sarrià-Sant Gervasi

L'Ajuntament desencalla l'inici de les obres d'aquests projectes, que veuran la llum entre 2027 i 2028

Una trentena d’entitats, entre elles Defensem Can Raventós, s’uneixen per protegir els espais verds de Barcelona

Neix la Coordinadora en Defensa del Patrimoni Verd per ampliar i millorar les zones verdes urbanes i el parc de Collserola

La resistència a l’adversitat o de com els problemes (barcelonins) han estat sempre els mateixos

Sonata d’una dama, la primera novel·la de Maria Àngels Viladot, ens presenta la història real d’una família barcelonina d’ara fa un segle. En llegir-la és impossible no demanar-se si, malgrat la llunyania temporal, no ens parla de la Barcelona actual

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí