Els jardins del palauet d’Orsà a Vallvidrera, un indret per a somiar en altres temps

Explorar El Jardí

Maria Josep Tort

Al bell mig de la serra de Collserola a Vallvidrera, al carrer Mont d’Orsà número 35, se situa una finca en pendent que alberga una històrica torre senyorial, envoltada d’un conjunt de magnífics enjardinaments. Un indret per a somiar en altres temps i per gaudir de les excepcionals vistes que s’albiren sobre Barcelona i la mar Mediterrània.

Història

El palauet d’Orsà, conegut també com a vil·la Anita, està catalogat com a Bé Cultural d’Interés Local. El va projectar l’arquitecte i mestre d’obres Jaume Gustá i Bondia (1853-1932), autor d’obres importants com el cementiri de Sants, la Torre Miranda o la casa Gustà a Gràcia, també catalogada. Les seves obres tenen un marcat caràcter monumental, amb una gran profusió d’elements modernistes decoratius.

El 1902, l’arquitecte va ser nomenat responsable del projecte de reforma integral del clavegueram de Barcelona, i a partir del 1916 exercí d’arquitecte municipal de la ciutat. A principis del segle XX (1900), Teresa Serra de Vendrell li encarrega la construcció d’una casa d’estiueig a Vallvidrera: l’anomenat palauet d’Orsà, que es va dissenyar segons els cànons estètics del neoclassicisme. És de planta quadrangular amb una teulada a quatre aigües i un porxo davanter sustentat amb columnes clàssiques, sobre el qual se situa el balcó de la planta noble. Entre el 1999 i el 2012 la torre es va utilitzar com a hotel i actualment es lloga per a tota mena d’esdeveniments.

El jardí

La finca abasta una superfície d’uns 2.250 m² i presenta un desnivell de 21 m d’alçària. La casa senyorial, visible des del carrer a través d’una bonica reixa de ferro forjat, s’eleva impotent al bell mig d’un romàntic jardí, que a la tardor s’expressa amb vius i bonics colors. Als laterals de la casa, el terreny inicia el seu descens a través de rampes esglaonades fins a una terrassa, des de la qual s’albiren impressionants vistes sobre Barcelona i l’horitzó marítim. A sota, s’estén un gran jardí de caràcter boscos que davalla pel pendent assolellat de la muntanya fins a molt a prop de la carretera de Santa Creu d’Olorda. Es tracta d’un jardí forestal força assilvestrat, dominat majorment per espècies mediterrànies. També cal destacar la presència d’un gran pi pinyer centenari situat al costat de la façana lateral de la casa.

El jardí davanter

En entrar al Palauet d’Orsà se’ns descobreix un espai enjardinat presidit per una bonica casa senyorial, que ens transporta als encants de la burgesia catalana de principis del segle XX. Un jardí de caràcter romàntic, al centre del qual se situa un parterre circular de gespa que possiblement havia estat un antic estany amb brollador, un element decoratiu molt habitual en la majoria dels jardins de les classes benestants. Un conjunt de testos de terracota amb murtra se situen al voltant.

L’espai perimetral del jardí dibuixa un seguit de parterres encerclats amb blocs de rocalla que alberguen praderies de gespa que contenen diferents espècies com els pitòspors, les clívies, les aspidistres i alguns arbres com el castanyer d’índies, el pebrer bord i, l’auró, que es vesteix de vermell intens a la tardor.

Les heures, la vinya verge i les glicines s’enfilen per tot arreu. Per la façana principal de la casa, pels murs que limiten la propietat i per la reixa de ferro forjat de l’entrada. Una explosió de vida i de color que imprimeix a l’espai una atractiva i misteriosa dimensió.

El jardí posterior

Situat darrere la casa, aquest jardí de caràcter boscós s’estén per un terreny molt costerut i assilvestrat que està pràcticament envaït per la vegetació autòctona de Collserola. Per accedir-hi, hem de baixar per les escales que davallen pels dos costats de la casa fins a arribar a una àmplia terrassa, flanquejada per una tanca d’evònim del Japó, sota la qual se situa un espai recollit amb llimoners, rosers i ciques que conté alguns elements de mobiliari. Un espai que antigament havia estat una petita piscina de geometria sinuosa.

Muntanya avall s’estén el jardí forestal que davalla fins a la carretera de Santa Creu d’Olorda. L’accés a la part baixa del bosquet es resol amb dues rampes esglaonades que fan un recorregut en forma de 8. Sustentades per murs de rocalla, les rampes convergeixen en una petita placeta limitada per un banc de pedra semicircular.

Al voltant dels accessos, s’estén un conjunt de parterres on creixen majorment espècies autòctones de la flora mediterrània. Els pins blancs, els pins pinyoners i les alzines estan representats amb algun exemplar destacable. També trobem arboç, algun arbre de l’amor espontani, nesprers, pitòspors, fotínies, margallons i algunes mimoses invasores. Els llorers, amb les seves aromàtiques fulles, tenen una presència destacada en el conjunt del jardí i, a baix de tot, en un planell, s’albira una vella figuera i una caseta d’eines.

La finca senyorial del palauet d’Orsà ens transporta a la manera de viure de la burgesia catalana de principis del segle XIX, que es construïen ostentoses cases d’estiueig a la muntanya de Collserola per fugir de la Barcelona industrial i gaudir dels bons aires i de les bones vistes sobre la Mediterrània.