Entrevista
Carme Rocamora
Sempre apassionat pel teatre i el cinema, Joaquim Campanyà ha combinat durant anys la seva trajectòria professional en el món empresarial amb la seva afició artística. Cap al 2000, va començar a participar en projectes de teatre amateur com a actor i director, passant per l’Atlàntida d’Hostafrancs i el Clot Teatre de l’Orfeó Martinenc. Poc abans de la pandèmia, es va incorporar al Teatre de Sarrià, on ja ha acumulat 18 posades en escena. Després de la mort inesperada del vicepresident i ànima de l’espai cultural, Ricard Julià, el 2023, Campanyà va assumir la presidència amb la voluntat de projectar l’espai cultural sarrianenc a tota la ciutat. La temporada 2025-2026 promet combinar continuïtat i novetats, amb teatre, música, tallers i activitats formatives, tot amb l’objectiu d’oferir una programació de qualitat i consolidar el Teatre de Sarrià com a referent cultural a Barcelona.
Amb quin adjectiu descriuria la temporada que han preparat?
La definiria com una temporada de qualitat. El nostre objectiu principal és que aquesta qualitat recaigui en l’actor i en el músic. Hem estructurat les setmanes amb propostes de jazz, música de cambra i teatre, sempre amb la voluntat que el veritable protagonista sigui qui és a l’escenari. No volem fer teatre amb molta llum però poca substància. A vegades la tecnologia acaba eclipsant el missatge de l’autor, i creiem que el més important és que l’actor el pugui transmetre amb autenticitat. Per això volem comptar amb actors i autors de primer nivell. La nostra intenció és oferir una programació escènica de qualitat per a Barcelona, lluny de la idea de teatre amateur o de barri.
Com ha sigut el procés de dissenyar la temporada?
El procés ve de la temporada passada. Des que fa un any i mig formem part de la junta, ens vam proposar donar molta més visibilitat al teatre amb una programació seriosa i de qualitat dins l’àmbit barceloní. Aquesta temporada hem volgut innovar, però sense perdre el fil del que ja havíem iniciat. Per exemple, la música de cambra ja hi era, però ara l’hem consolidada tots els dijous de la temporada. També hem convidat companyies de teatre externes i de qualitat per enriquir la programació. I pel que fa al jazz, després d’una prova pilot l’any passat, ara ens hem atrevit a programar-lo cada dimecres, amb propostes que van des de la música africana fins al blues americà. A més, aquesta primavera celebrarem el Festival de Jazz de Sarrià durant un cap de setmana.
Alguna novetat més?
Treballem en noves idees per als dissabtes al vespre: després del teatre, volem projectar grans clàssics del cinema —com Casablanca o Lawrence d’Aràbia— i fins i tot plantejar un cinefòrum. Caldrà veure com respon el públic. Finalment, volem consolidar no només la programació artística, sinó també l’espai en si: la cafeteria i el jardí són part essencial de l’experiència, i creiem que l’entorn també ha de transmetre qualitat.
Quins canvis hi haurà al restaurant i en la resta d’activitats del Centre?
Ara el restaurant obrirà a les deu del matí —abans ho feia a les dues del migdia— per oferir més servei al públic. A més, volem que el Centre i el Teatre estiguin més connectats. Fins ara s’hi feien activitats com ioga o aquarel·les, però aquest any volem consolidar que les propostes estiguin relacionades amb les arts escèniques. Per exemple, tallers per aprendre a escoltar música o òpera, grups de lectura de teatre vinculats a les obres que programem, o espais d’escriptura teatral. La idea és que tot formi part d’un mateix conjunt i no siguin activitats aïllades. Per fer ioga ja hi ha altres llocs; nosaltres volem potenciar el teatre i la cultura que l’envolta. Tot això ho anirem incorporant progressivament al llarg de l’any.
Quines aules estan ja disponibles perquè s’hi apunti la gent?
Ara mateix ja estan disponibles les aules d’escolta musical, on es treballa des de la música africana fins al blues americà i el soul. Creiem que és molt interessant perquè ajuda el públic a entendre millor el que escolta i a gaudir-ne més. També continuarem amb l’aula d’astronomia i amb la d’actualitat política, que potser no tenen tanta relació amb el teatre, però que sempre desperten interès. A més, mantindrem els cursos d’aquarel·la: no volem esborrar el que ja existia, sinó fer una evolució gradual incorporant noves propostes.
Hi haurà incorporacions de nous professors?
Totes les aules comptaran amb professionals de prestigi. Tenim un acord amb l’Esmuc perquè hi participin professors, en cursos de pagament. També col·laborarem amb alumnes de musicologia de l’Esmuc, que presentaran els concerts dels músics que ho desitgin. A més, estem en contacte amb el Liceu per explorar possibles col·laboracions: per exemple, ells ja fan òperes de cambra, però potser agrupen un públic massa petit per al seu espai tan gran, i podrien tenir una millor cabuda al Teatre de Sarrià. La idea és crear una xarxa d’interès entre diferents institucions culturals de Barcelona.
També puc avançar que aquest any La Perla 29 estrenarà una obra expressament creada per al Teatre de Sarrià, que estarà en cartell un mes, els caps de setmana. Volem posicionar-nos com un teatre de referència a Barcelona, amb la mateixa ambició que espais com el Romea. Sense menysprear ningú, tenim clar que no farem improshows ni espectacles sense filtre: volem qualitat i una programació coherent amb aquest nivell. El Teatre de Sarrià s’ho mereix, i físicament té la capacitat per acollir-ho. Ens emociona molt poder fer aquest pas.
Quins altres dos espectacles em destacaria?
A banda de la producció de La Perla 29, a l’octubre tindrem la Lloll Bertran amb una proposta de teatre d’entreteniment. També ens visitarà una companyia professional amb El Verí del Teatre, una obra de teatre de text. A més, estrenarem una peça basada en l’entrevista que Montserrat Roig va fer a Josep Pla a Palafrugell, que s’ha teatralitzat especialment per portar-la a l’escenari. I, per descomptat, no faltarà la comèdia mig musical La volta al món amb 80 ties. La nostra intenció és consolidar una línia de teatre de text amb obres de qualitat que puguin estar en cartell tres o quatre setmanes, i no només un o dos dies.
Un altre projecte destacat és una producció pròpia per a la temporada 26-27, que ja estem preparant amb actors professionals. A més, aquest any, a banda de l’òpera Tosca, volem fer El Messies de Händel amb música en directe i ballet, amb coreografies de Gina Rigola. Ella ja ens porta el Trencanous per Nadal, i ara vol crear l’escenografia i les danses per a Händel. Serà un repte important, però ens fa molta il·lusió.
Deixant els espectacles a banda, el Teatre de Sarrià és una entitat privada i el seu funcionament depèn molt de la seva salut associativa. En quin punt us trobeu?
El Teatre de Sarrià és una entitat privada i el seu funcionament depèn molt dels socis. Tenim diferents modalitats d’abonament: pots escollir els dies i espectacles que vulguis —teatre, jazz, música— i nosaltres calculem el preu segons si tries 5, 9 o 12 espectacles. És molt flexible i, a més, els socis tenen un 30 % de descompte en totes les activitats. Fer-se soci és assequible: actualment, són 120 euros a l’any.
Com es finança el teatre?
El teatre es finança principalment amb les quotes dels socis, la venda d’entrades i algunes subvencions. També hem col·laborat en projectes socials, com amb el Centre Assís, i hem demanat l’entrada a l’ADETCA. A més, busquem patrocinis privats i volem que els nostres projectes siguin prou atractius perquè vulguin ser subvencionats.
Es repetiran artistes de l’any passat?
Ens fa molta il·lusió seguir comptant amb artistes de primer nivell com Marco Mezquida, Ignasi Cambra, Maria Canyigueral o Albert Guinovart, que repeteixen després de l’èxit de la temporada passada. També destaca l’Emma Stratto, que l’any passat va fer un duet amb Abel Tomàs i ara actuarà com a pianista solista: és una artista extraordinària.
