Dissabte 30, març 2024
14.1 C
Sant Gervasi
14 C
Sarrià
Publicitat

Joaquim Teixidor, observador dels astres

Publicat el 24.2.2017 9:30

Gent del barri

Maria Antònia Font Fernàndez

L’astrologia ha deixat força petjades en el lèxic comú. La més evident és en les paraules desastre, malastre i malastrugança, que estan formats a partir del lexema astre (‘estrella’): el desastre designava el cataclisme en què una estrella es disgregava fins a desaparèixer de la vista humana.  Com que l’astrologia atribuïa els canvis terrestres a la força antagonista dels astres, els desordres celestes es van interpretar com un auguri de desgràcies i catàstrofes.
Aquest mes, hem entrevistat l’astròleg i psicòleg Joaquim Teixidor, una persona que amb una trajectòria professional de 65 anys dóna per embastar un tapís d’experiències ben dens.

Fotografies de Juanjo Compairé

La primera pregunta és obligada: què és l’astrologia, pròpiament?
L’astrologia és la ciència que estudia la influència dels astres en les persones. Sempre començo amb una anècdota que per a mi va ser clau: un dia de fa 65 anys, vaig anar a visitar una tia meva, i tan bon punt va obrir la porta va saber que venia a dir-li que em casava. És clar, li vaig preguntar qui li ho havia dit i em va respondre que havia estat l’astrologia. I em va augurar que jo n’acabaria sabent més que ella, d’astrologia. Aleshores, com que tinc picardia, vaig voler vaticinar quin dia em naixerien uns coloms missatgers. I efectivament. Però un dels coloms va sortir coix. Vaig tornar a anar a veure la meva tia, i a la carta astral vam veure que un dels coloms d’aquella cria era coix. En aquell moment vaig perdre les ganes de riure, i és quan va començar tot.

Publicitat

Va ser com una premonició, doncs.
Vaig muntar un negoci d’exportació de confeccions, i no vaig veure a temps que acabaria a la ruïna. Perquè els astres ens influencien. Però bé, em vaig posar a estudiar astrologia i psicologia, i després he fet molts treballs i conferències a Itàlia, Suïssa, París, Alemanya. Són 65 anys treballant-hi, i en tinc 87. És tan verídica, l’astrologia…!

Publicitat

Al llarg de tants anys, es deu haver cansat de combatre concepcions errònies.
Bé, l’advocat Xavi Portabella em va orientar molt bé. En vaig aprendre molt, d’ell.

Què diferencia exactament l’astrologia del tarot i de la vidència en general?
Si es fa bé, jo respecto tant el tarot com la vidència. Per exemple, tinc una coneguda que tirant el tarot, veu el mateix que jo en les cartes astrals. La diferència? En l’astrologia, dos i dos són quatre, mentre que el tarot consisteix a interpretar una tirada de cartes.

I com encaixen l’astrologia i la psicologia?
Casen molt bé. Quan ja feia anys que treballava l’astrologia, vaig decidir entrar a la universitat per a majors de 25 anys per aprendre psicologia. També he estudiat hipnosi i interpretacions de somnis…

‘Molta gent es dedica a l’astrologia
sense tenir-ne ni idea’ 

Què els diria?
El problema és que molta gent es dedica a ensenyar astrologia sense saber-ne prou, però es pensa que ho coneix tot.

I en el seu cas, de vegades preferiria no saber recórrer a aquesta ‘brúixola’
En absolut: per a mi, dos i són fan quatre. El que fa l’astrologia és ajudar: per exemple, en una carta astral podem avaluar si una parella es complementarà prou. Però no hi ha un col·legi d’astrologia en tota la Península Ibèrica…

Algú va dir que el destí reparteix les cartes, però que som nosaltres els qui les juguem. Fins a quin punt estem condicionats pels astres?
Estem determinats en un 33%; el 66% restant depèn de nosaltres. El que fa l’astrologia és retratar una situació.

Ens pot il·lustrar algunes situacions que s’han fet realitat?
Al Josep Cuní li vaig dir que als 30 anys triomfaria a Catalunya Ràdio. I quan es plantejaven de portar Carles Puyol a Màlaga, crec que era, li vaig aconsellar que no deixés el Barça. I així he assessorat una colla de gent. Si el meu negoci es va enfonsar, és perquè aleshores no tenia prou cultura astrològica per anticipar-me als fets.

Com veu el futur del món?
Fotut, molt fotut. Tinc molt clar que el senyor Trump tenia una situació massa negativa perquè sortís victoriós. En ell, a més, hi ha una dissociació entre la ment i l’acció, característica que també veig en la senyora Colau. Són persones impulsives, i la gent així és la que té números d’acabar robant. En les eleccions del Trump, hi veig una estafa electoral, i això sortirà a la llum. La situació actual és la següent: Plutó i Urà han estat junts molt de temps, i això ha generat molts problemes. Per sort, ara començaran a separar-se.

A quins problemes es refereix?
A l’abdicació del rei Joan Carles i el govern de Rajoy. En el seu moment no es creien que sota la influència del planeta Neptú sortiria Felipe González, però no em vaig equivocar. Ara estem sota la influència de Saturn, que és el conservadorisme. Doncs bé, ara veig ben clar que Espanya s’ha de trencar a les mans de Rajoy. Però tot Espanya, no només Catalunya. Amb els Reis Catòlics va passar una cosa semblant… A més, darrerament s’està morint molta gent coneguda: i la primera quinzena d’aquest mes de febrer hi ha un merder de mil dimonis.

Vostè veu factible un Referèndum de Catalunya?
Oh, i tant! És que es trenca Espanya, i s’havia de trencar amb Rajoy!

No és el seu sentiment, doncs, sinó l’observació d’una situació.
Les dues coses. Però de política ni hi entenc ni en vull saber res. Sóc més aviat republicà, però sobretot sóc del Barça: tinc un 8.600 de soci.

Més preguntes. L’astrologia i l’estat anímic poden estar relacionats?
És clar que sí, i les cartes astrals poden anticipar aquests canvis.

Avui [31 de gener] hi ha una alineació de planetes: Mart, Venus i la Lluna. Pot significar res, això?
Això pot explicar la successió de morts que veiem darrerament.

Per acabar, parlem de Sant Gervasi.
Abans era molt maco, meravellós. Després va decaure, sobretot el comerç, però s’està recuperant. Jo m’hi sento molt a gust aquí, la veritat. I ara que estic una mica impedit, em va molt bé aquest supermercat nou que han obert aquí devora.

Els astres ens van a favor, sembla
És que les coses, si no pugen, baixen, i al revés.

En definitiva, el 66% del futur de Sant Gervasi depèn de nosaltres (quin nosaltres no ho sabem, però en tot cas els astres decideixen en un 33%). Quedem-nos amb aquesta dada.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.