13.3 C
Sarria
| Dimarts 07 d'Abril de 2020 |

Jove, lluita pels teus drets!

Tenim feines precàries, amb condicions indignes i vulneracions reiterades dels drets laborals establert

Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

La Mirada Jove

Arran Cassoles

Ser jove i no ser revolucionari és una contradicció fins i tot biològica. Aquesta frase, pronunciada per Salvador Allende en el seu famós discurs a la Universitat de Guadalajara, ens posa davant del mirall. Es pot ser neutral davant la realitat social que ens envolta? És just o acceptable fer-ho? Podem viure permanentment en un punt equidistant entre qui ens explota i oprimeix i els qui són reprimits per haver dit prou? Per a nosaltres, la resposta és evident: No. El deure de tot jove que viu al barri de Sant Gervasi de Cassoles, al punt més remot del nostre país o en qualsevol nació dominada i esclafada pel capitalisme patriarcal, és prendre consciència, organitzar-se amb les seves iguals, i lluitar.

En la nostra vida diària rebem constantment, a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials, etc., missatges que ens volen fer oblidar l’explotació i l’opressió que patim, que ens animen a trobar solucions superficials a través de l’autoajuda, que ens prometen un futur d’èxit individual si passem per l’adreçador, i que ens aïllen virtualment d’existències i problemes que són ben reals. Darrere d’aquestes disfresses hi ha una realitat diversa però comuna: la que ens fa la vida impossible com a joves, dones, de classe treballadora i de nacionalitat catalana.

Acompanyem-ho d’algunes xifres per concretar-ho. El 68,1% dels nostres contractes laborals són temporals, patim un dels salaris mínims més baixos de la Unió Europea, seguim amb un atur juvenil per sobre del 22% i una taxa d’emancipació domiciliar de tan sols un 23,8%. Aquestes són només algunes dades que posen números al patiment del jovent treballador català. Tenim feines precàries, amb condicions indignes i vulneracions reiterades dels drets laborals establerts, salaris de misèria i abismes impossibles per aconseguir un habitatge.

Ser jove i no ser revolucionari és una contradicció fins i tot biològica. El centre de la contradicció és biològic perquè ens hi va la vida: o els joves ens unim i organitzem per plantar cara, o no podrem garantir-nos un present i un futur dignes, on siguem nosaltres qui decidim col·lectivament sobre les nostres vides.

Publicitat

Una humanitat lliure és possible i és necessària, i sabem que només l’aconseguirem lluitant. Seguiràs mirant cap a una altra banda?

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.