Opinió
Jordi Martí i Pol Lliró
El passat mes d’agost es va constituir formalment Junts per Catalunya com a força política, culminant així un llarg procés d’unificació de l’espai sobiranista i creant un gran punt de trobada de persones d’orígens, professions i cultures polítiques diversos.
El naixement de l’ampli espai polític que representa Junts no és fruit de la casualitat, sinó que és conseqüència dels esdeveniments que han succeït a Catalunya durant la darrera dècada. És necessari començar recordant que la resposta de l’Estat espanyol a totes i cadascuna de les legítimes demandes fetes des de Catalunya ha estat sempre el no a tot. L’Estat espanyol va dir no a l’Estatut del 2006, aprovat a les urnes per una gran majoria dels catalans, va dir no a arribar a un acord per aturar un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros anuals, va dir no a la convocatòria d’un referèndum en la línia de les democràcies avançades d’Europa i del món. I tot això acompanyat de mesures recentralitzadores que tenien com a objectiu impedir el desenvolupament polític de Catalunya, aturar-ne el progrés social, incrementar-ne l’ofec econòmic i atacar la nostra identitat cultural i lingüística.
Davant d’aquesta realitat, la resposta de la societat catalana va ser organitzar-se per dur a terme el referèndum d’independència que l’Estat espanyol havia prohibit. Mentre països capdavanters com el Canadà (pel cas del Quebec) o el Regne Unit (pel cas d’Escòcia) han permès que se celebrin referèndums d’independència amb total normalitat democràtica, a Catalunya hem hagut de veure no només com l’Estat espanyol utilitzava tots els mitjans per impedir, sense èxit, la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, sinó com la resposta davant de l’extraordinària mobilització de la societat catalana era la brutalitat policial i l’empresonament i exili de líders polítics, activistes i persones innocents, cosa que encara dura a dia d’avui.
És en aquest context en què s’emmarca el naixement de Junts, un projecte polític obert i integrador que, amb el president Puigdemont al capdavant, vol esdevenir el carril central del moviment independentista de Catalunya i l’eina que doni l’impuls definitiu per aconseguir un país políticament lliure, radicalment democràtic, econòmicament pròsper, socialment just i culturalment pioner.
Aterrant ja a la realitat dels nostres barris, durant les darreres setmanes s’han anat conformant les diferents agrupacions de districte de la ciutat de Barcelona. A Sarrià – Sant Gervasi, per un costat, el passat dia 7 de novembre vam presentar un equip encapçalat per la diputada Glòria Freixa; d’altra banda, vam incorporar en Jaume Oliva com a nou conseller del grup municipal; i finalment, fa pocs dies va ser escollida en primàries la Laura Borràs, veïna del barri de Sarrià, com a cap de llista per a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper dia 14 de febrer.
El projecte de Junts, per tant, ja està plenament desplegat tant a Barcelona com a Sarrià – Sant Gervasi per posar-nos al servei dels veïns i les veïnes de Sarrià, Sant Gervasi – Galvany, la Bonanova, el Putxet i el Farró, les Tres Torres i els barris de muntanya de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes.
Com a primer grup polític del districte, seguirem treballant per treure els nostres barris de la cua en inversió de la ciutat de Barcelona i perquè Sarrià – Sant Gervasi tingui un nivell d’equipaments i serveis en la línia dels que hi ha a la resta de barris de la ciutat. No és acceptable que el districte amb els preus més elevats de l’habitatge sigui el que menys promocions d’habitatge públic tingui de tot Barcelona, com tampc no és acceptable que el districte amb més escoles i estudiants sigui el que disposa de menys biblioteques per habitant. La deixadesa dels darrers anys dels governs de Comuns i PSC al districte de Sarrià – Sant Gervasi posen de manifest que són un projecte esgotat, que cal un canvi, i Junts per Catalunya som l’alternativa per donar un nou impuls tant a la ciutat com als barris del districte.
A Sarrià – Sant Gervasi, Junts!
