Opinió
Miquel Saumell
A la ciutat de Barcelona ara mateix tenim un govern monocolor del PSOE en minoria (el PSC fa uns anys va deixar d’existir, tot i que, formalment, encara mantenen la marca). Per voluntat del PP, ara a Barcelona governa el PSOE, i tot el que això representa; per completar l’equació, els comuns de la senyora Colau, còmplices de l’operació anti-Trias, mantenen el sottogoverno, ves a saber amb quines intencions. Després hi ha la marca UpA del senyor Espadaler, però això no deixa de ser una petita anècdota. La força política que té el govern municipal barceloní és tan ridículament minsa —deu regidors de quaranta-un— que si no n’hi afegeixen uns quants més no podran aprovar cap mesura de govern.
Dissabte passat va tenir lloc la commemoració descentralitzada de l’onze de setembre als diferents districtes de la ciutat. A la plaça de la Vila de Sarrià hi va haver un concert desangelat (a la foto), amb divuit espectadors asseguts a les cadires quan hi vaig arribar, i vint-i-sis poc abans d’acabar; algunes persones més seien a terra. Al meu entendre el concert va ser desangelat per tres motius: 1/ una deficient promoció municipal, alguns diuen que buscada; 2/ poc adequats el dia i l’hora (un dissabte a l’hora de la migdiada i al mig d’un cap de setmana llarg); 3/ poques ganes polítiques per part de l’organització, sense ni tan sols tenir el detall de fer un discurs commemoratiu a càrrec de les autoritats, que es va trobar a faltar.
Avui és onze de setembre, i molta gent sortirà al carrer. Després hi haurà diferents valoracions sobre l’assistència a la manifestació, com passa sempre: ics persones segons els organitzadors, ics dividit per tres segons els guàrdies. De totes maneres, que surtin més o menys persones al carrer només vol dir això, més o menys persones al carrer.
Més important que sortir al carrer és com es voti a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya: si se supera el llindar del 52% de vot independentista que hi ha ara mateix, vol dir que anem pel bon camí, i si no s’hi arriba, el procés s’allargarà. Però si la voluntat de la majoria dels catalans continua intacta —no conec cap independentista que des del 2017 hagi deixat de ser-ho—, la fita final del procés cada dia és més a prop: la República de Catalunya com a nou estat d’Europa.
