Publicitat

La ciutat necessita cuidar la seva salut amb mecanismes que reparin els errors del passat

Cal descarbonitzar els nostres carrers, recuperar el vianant com a principal protagonista de la mobilitat urbana, i incentivar zones verdes

spot_img

Publicat el 15.11.2020 6:30

Opinió

Josep M. Sucarrat (Motos Turó)

Sempre he pensat la ciutat com un ésser viu, integrat per membres en forma de barris i alimentat o regat a través d’artèries i venes que en aquesta realitat es transformen en carrers i avingudes. I a partir d’aquí, els vasos sanguinis formen un rosari esfilagarsat de places, parcs i jardins. Tant al nostre cos com a la nostra ciutat, existeixen les jerarquies: els òrgans principals s’alimenten de gruixudes artèries que canalitzen i asseguren el rec necessari per funcionar. Al mateix temps, les venes s’encarreguen de recollir i retornar aquest rec als centres de regeneració que tanquen un cicle que manté la ciutat plena d’activitat i vida.

Publicitat

El símil o metàfora ens serveix com a indicatiu d’una ciutat que necessita cuidar la seva salut establint els mecanismes que reparin els errors passats, assegurin la seva pervivència i fonamentin un esdevenir més pròsper. Però la nostra ciutat ha emmalaltit: l’oxigen que transporten les nostres artèries està brut i ple de contaminants. Els nostres carrers i places s’han endurit a causa del ciment i l’asfalt. Tot s’ha tornat més rígid, en un no parar d’urgències i sorolls que ens porta a viure la ciutat d’una manera equivocada: l’estem matant i convertint en un centre de treball, no en un lloc on volem residir. Sortir per fugir de la ciutat és una necessitat de cap de setmana, una conseqüència de la deshumanització i de l’estrès que comporta habitar-hi.

Publicitat

Cal recuperar-la. Necessitem un aire net, el suau rumor dels carrers o el silenci de les seves nits; necessitem tocar la terra humida, contemplar el verd dels arbres i olorar el perfum de les flors. Necessitem que la calma substitueixi les presses. I, per aconseguir-ho, hem de reconvertir la seva dimensió a una mesura més assequible per a la ciutadania.  

“Reparar el passat, assegurar el present i preparar el futur”. No és una tasca senzilla, però és del tot necessària. En els Acords de París, de 2015, la ciutat apareix com un vector de transformació imprescindible per tal d’aconseguir resultats fefaents en la lluita contra la contaminació i l’escalfament planetari. La descarbonització dels nostres carrers, la recuperació del vianant com a principal protagonista de la mobilitat urbana, la reducció de la contaminació acústica, així com la incentivació de les zones verdes són objectius molt importants per a un benestar present i futur. Les noves generacions han d’heretar ciutats netes on poder viure i desenvolupar-se. Són mesures que necessiten una aplicació immediata a Barcelona, tal com hem vist que altres grans ciutats europees, com París o Londres, han començat a implementar arran de la pandèmia.

 

Notícies relacionades

TMB opta, erròniament, pels autobusos amb gas

Únicament el 2,6% (30 autobusos elèctrics) de la flota de TMB es pot considerar que no emeten gasos d’efecte hivernacle

Un barri amb cada vegada menys arbres

"Ens anem quedant sense arbres i la contaminació va augmentant", opinió a El Racó del Veïnat

La qualitat de l’aire a Barcelona no millora

La Zona de Baixes Emissions ha estat insuficient i la contaminació a Barcelona pot tenir conseqüències econòmiques directes

Cal replantejar la promoció i les ajudes als vehicles elèctrics particulars

Si els cotxes elèctrics només són assequibles per persones amb bons ingressos, aquesta política té un biaix social inacceptable
spot_img

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura, llengua i tradició. On els carrers, les...

Les recomanacions dels polítics de Sarrià-Sant Gervasi per Sant Jordi

Cultura El Jardí Arriba un dels dies més bonics de l'any pels catalans i les catalanes, Sant Jordi. A El Jardí hem fet un recull de...

Una breu, però completa història dels caputxins a Catalunya

"Quatre segles de vida caputxina", el nou llibre de Fra Valentí Serra que explica des de l’arribada dels primers framenors caputxins a Catalunya fins a la publicació de les constitucions el 1968, arran del Concili Vaticà II

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí