Espai Legal
Jaume Alonso-Cuevillas
La regla general tradicional en matèria de contractes és el respecte estricte a allò que s’ha pactat, expressat en l’aforisme “pacta sunt servanda”, que podríem traduir per “els pactes han de ser respectats”. Això no obstant, des de fa molts anys es considera que quan concorrin circumstàncies excepcionals que facin que el compliment del contracte en els termes pactats esdevingui excessivament gravós per alguna de les parts, aquesta excessiva onerositat sobrevinguda s’ha de corregir mitjançant l’aplicació de la clàusula “rebus sic stantibus”. La regla general és, doncs, avui, “pacta sunt servanda rebus sic stantibus” o “els pactes han de ser respectats mantenint-se [sempre que es mantinguin] igual les coses”. A l’inrevés, quan esdevinguin circumstàncies excepcionals, es considera legítim revisar les condicions del contracte per restablir l’equilibri entre les parts.
Aquest latinajo era desconegut pel gran públic fins que ens ha assolat la pandèmia. Molts comerços van ser obligats a tancar i el govern va considerar just aplicar una reducció dels lloguers a satisfer per l’arrendatari. Deixant ara de banda alguns aspectes de discutible tècnica jurídica del decret llei governamental, i fins i tot de justícia material en la reducció objectiva de rendes sense atendre les concretes circumstàncies personals d’arrendador i arrendatari, el cert és que aquesta regulació excepcional no és una autèntica clàusula rebus sic stantibus.
La clàusula rebus, explícitament regulada en alguns ordenaments jurídics com el francès o el navarrès, consisteix (a grans trets) que, a manca d’acord entre les parts, sigui el jutge qui determini com s’han de reajustar les condicions del contracte (preu del lloguer o d’un altre pagament periòdic, ja que la clàusula rebus no és només aplicable als arrendaments, sinó també a qualsevol altre contracte de tracte successiu) ateses les excepcionals circumstàncies concurrents i mentre aquestes perdurin. Malgrat la manca de regulació legal, la jurisprudència ha incorporat la figura al nostre dret i, per tant, al marge de l’excepcional reducció legal dels lloguers, si l’altra part no s’avé a renegociar els termes del contracte, aquesta revisió es pot demanar per via judicial. Es tracta d’acreditar (normalment mitjançant un dictamen pericial) que les condicions pactades han esdevingut materialment injustes i que sense un reajustament d’aquestes condicions, el negoci resulta econòmicament inviable. Òbviament, tot això havent òbviament intentat prèviament renegociar de bona fe amb la contrapart.
Seria preferible que el legislador es decidís a regular definitivament la rebus, incloent-hi la prèvia submissió obligatòria a negociació o mediació, com al seu moment vaig proposar al Congrés dels Diputats, però mentre aquesta desitjable regulació no sigui una realitat, ja són nombrosos els supòsits d’aplicació judicial que han permès restablir la justícia equitativa en les relacions entre les parts contractuals.
Jaume Alonso-Cuevillas, advocat i economista a Alonso-Cuevillas Advocats i Economistes
