El Relat
Elsa Corominas
Els Camaleot eren una família molt peculiar que dominava l’art d’imitar. El matrimoni va tenir sis fills i a cadascun li va ensenyar com aprofitar al màxim aquesta habilitat.
La primera filla, la Copiota llegia els plats de cuina, és a dir que tenia la destresa d’anar als restaurants, demanar plats sofisticats i amb el paladar saber destriar-ne els ingredients i les proporcions, l’elaboració de les salses, les espècies i punts de sal i els temps de cocció. Només de tant en tant se li escapava algun detall en provar el plat per a poder-lo reproduir i llavors intentava fer-li dir al cuiner quin era aquell secret tan ben guardat, però ja sabem com són els xefs a l’hora de deixar anar intimitats de cuina… i tot i així, ella els calcava i triomfava a la seva reconeguda cadena de restaurants.
En Plagiot havia trobat la manera de millorar el seu estil literari, per gran alegria del seu editor. Transcrivia novel·les magistrals per després escriure contes breus amb l’estil de l’autor transcrit. De vegades potser passava mig any tornant a escriure d’inici a fi una gran novel·la de la literatura universal, podia arribar a dedicar-hi un any sencer si ho feia en una llengua que no dominava, però l’esforç i la dedicació es veien més que recompensats quan després els seus relats fluïen, gairebé s’escrivien sols, i es venien com xurros calents.
La germana massatgista, l’Afusellanta anava a fer-se massatges a grans hotels de luxe sense relaxar-se, mirant de captar cada moviment de mans per a aprendre’l a fer. Havia desenvolupat tan bé l’habilitat d’entendre amb quina mà, dit o part del cos, quin tipus de pressió i quin gest exacte feia la massatgista, que de vegades durant el tractament s’acabava adormint de la tensió acumulada de tant parar atenció, i l’havien arribat a despertar fent baixar bruscament la llitera de massatge amb un amable “ja estem, com ha anat?”. No parava de treballar des que havia obert el seu propi saló de bellesa.
En Calcot era traductor de les més altes instàncies institucionals europees, un dels més buscats pel seu domini de diversos idiomes i de la lingüística comparada. S’havia passat anys llegint diccionaris sencers d’inici a fi, posant un punt de llibre cada vegada que requeria parar, procurant sempre que fos en acabar una lletra, llavors escrivia en una pissarra les paraules més interessants, les difícils de recordar. Buscava sempre el diccionari més reconegut en cada idioma i, quan en completava la lectura, seguia amb un de sinònims i antònims. Deixava per a l’estiu les lectures que li semblaven més amenes, les dels diccionaris d’una llengua a una altra, que devorava amb avidesa com l’altra gent s’empassava els best sellers.
L’altre germà, en Mimètic, era un pintor reconegut que exposava per tot el món amb molt èxit, particularment a l’Àsia Oriental, on s’havia posat de moda entre les classes benestants tenir un quadre seu a la sala. Des de ben petit s’havia interessat per adquirir postals, cartells o pòsters de les grans obres pictòriques dels museus que visitava i després amb un vernís especial i un pinzell prim les repassava imitant la pinzellada de l’obra original. S’hi passava hores i hores i reptava la gent a saber quin era l’original i quin la còpia. Amb els anys, es va llançar a crear obra pròpia, amb gran notorietat.
El sisè fill, l’Imitot Camaleot, el petit, va voler desmarcar-se de la tendència familiar i estudià informàtica en una universitat prestigiosa. Però, ho duia a la sang, es va inventar el ChatGPT.