Salut i nutrició
Marta Castells
La garrofa és el fruit d’un arbre Mediterrani, el Ceratonia Silicua. Era utilitzada en època de l’antic Egipte, com endolcidor i a Catalunya la van portar els romans. De la família del llegums, és una beina de color marró fosc que conté una polpa de sabor dolç que embolcalla les llavors. Les seves beines, torrades i mòltes fins que queden en pols (farina de garrofa) tenen un aspecte semblant al cacau però la seva composició nutricional difereix notablement.
La garrofa no conté la substancia estimulant que conté el cacau, la teobromina, (és un alcaloide similar a la cafeïna i pot crear dependència) i és baixa en greixos i molt rica en sucres simples (fructosa, glucosa, maltosa i sacarosa).
Conté alguns minerals com el Ca, Fe i Mg, i no conté els oxalats que conté el cacau i això fa que es puguin assimilar millor els minerals. També conté proteïnes (especialment en l’aminoàcid essencial triptòfan, que és un precursor de la serotonina, una substància que ens proporciona sensació de relaxació i tranquil·litat).
Conté algunes vitamines com la provitamina A (bona per a la vista), algunes del grup B i la D.També és rica en fibra soluble (pectina), per tant, esdevé un substrat important pel creixement de la microbiòtica intestinal. Un altre component és el taní que té virtuts antioxidants i protectores.
La garrofa no és addictiva, la poden consumir els celíacs ja que no té gluten però no és apte per a diabètics. Ens proporciona una energia saludable, sense ser addictiva i sense els efectes sobreestimulants que a la llarga poden conduir a l’esgotament dels òrgans.
A la cuina
Alhora de cuinar-la cal tenir en compte no bullir la farina de garrofa perquè deixa un gust amargant. Per tant, primer bulliu la llet (vegetal) i després afegiu-hi la farina de garrofa.
A nivell energètic, la garrofa és de naturalesa expansiva i refreda, (com el cacau) i pot bloquejar els intestins. Consumiu-la amb moderació i si és amb crema sempre s’ha de dissoldre amb aigua. Una bona manera d’equilibrar-la és espessint-la amb kudzú, ja que aquest té trofisme per als intestins
