Cultura
Roser Díaz Martín
Li Dona una rosa i ella somriu.
La flor vermella, guarda una lletra,
dolça paraula, que esmicola un instant,
tan intens, tan brillant que viu.
Li dóna un llibre i ell la bressola.
La guareix del món, de la por, del temps.
Les lletres els envolten,
i en el seu cel de somnis, ella vola.
Les paraules als llavis es tornen promeses.
Les promeses al cors es tornen amor.
L’amor en la vida, esdevé tendresa,
la tendresa amb els anys es vesteix de records.
Quan els sentiments són tinta
i la tinta és ànima.
Quan l’animà és lletra,
i la lletra s’escriu amb paraules d’amor.
Quan els ulls llegeixen les veus del silenci,
és llavors que es parla des del fons del cor.
