Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

La “mona” de Pasqua

Publicat el 8.5.2018 16:00

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra

Inicialment “la mona”, el pastís tradicional del dia de Pasqua, era una coca, o un tortell, fet de pa de pessic amb ous durs a sobre, que el reverend Pere Labèrnia definí com a “coca ab ous durs, sencers y cuyts ab ella”. Amb el pas dels anys els ous durs s’han substituït per ous de xocolata. En alguns indrets la mona portava tants ous com anys tenia l’infant, però mai superava la dotzena ja que el padrí només la regalava fins que els nens feien la primera comunió. L’ou simbolitza la resurrecció i des de finals del segle XIX els pastissers començaren a fer “mones” de caràcter monumental i anaren perdent la seva senzillesa inicial, de manera que es distingí entre la mona de casa (o casolana), i la mona d’adroguer (o de confiter o de pastisser). La mona casolana solia consistir en una coca voltada d’ous i recoberta amb llavors d’anís o de matafaluga.

La fi a les abstinències

Publicitat

Amb la mona de Pasqua es posava fi a les abstinències quaresmals i a moltes llars de casa nostra se’n solia preparar una de casolana per menjar-la en clima de família, a la vinya o a l’olivar, el dilluns de Pasqua. Per elaborar adientment aquesta mona casolana cal començar desfent el llevat amb una mica d’aigua tèbia; seguidament, s’han de batre els ous amb el sucre, afegir-li l’oli i barrejar-ho bé. Després s’incorpora la mescla feta amb el llevat, la llet, la farina (amb un polsim de sal!) i algunes peles de llimona, maldant que la massa agafi una textura consistent treballant-la a la pastera. Aquesta massa ha de reposar entre vuit i deu hores a temperatura ambient dins de la pastera per tal que fermenti i augmenti de mida. Després, cal estirar la massa i posar-hi el farcit i, finalment, inserint els ous crus amb la closca sobre la massa, que podem subjectar amb tires de la mateixa pasta posades en forma de creu. Una volta pintada la massa amb ou batut, hi espolsarem la matafaluga, l’ametlla torrada trinxada, i ho posarem mitja hora dins d’un forn calent, i passat aquest temps, la mona ja estarà llesta! Abans de dur-la a taula hom pot donar-hi el toc final posant-hi algunes plomes d’au acolorides a guisa de decoració.

Sobre les mones de Pasqual el folklorista tortosí Joan Moreira escriví: “Pasqua, és lo dia de les mones; redoles de pasta bona, guarnides d’ous. Los padrins acostumen a donar-se als fillolets, que esperen este dia en verdadê delê, com ho demostra el ditxo aquell que s’aplica al que nyiguitós espera algo: ‘està com si esperés la mona de Pasqua’. És costum estos dies surti tothom al camp a menjar-se la mona” (Del folklore tortosí, 575).

A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, sobre l’escudella amb carn d’olla.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

Notícies relacionades

Buidar no és deixar anar

Aprendre a deixar anar és clau per buidar l’armari i tancar etapes vitals. Descobreix com acomiadar-nos dels records ens ajuda a fer espai per a noves oportunitats

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"
spot_img

Un vagó del Tramvia Blau, a la venda a Wallapop per 44.760 euros

Junts reclama al govern de Collboni que actuï per preservar el vehicle històric, fabricat el 1901, i que impulsi el Museu del Transport de Barcelona

Quins candidats a les eleccions generals són de Sarrià-Sant Gervasi?

En total, 9 candidats a les pròximes eleccions generals tenen una relació directa amb Sarrià - Sant Gervasi

Les antigues cotxeres de Sarrià: arquitectura de Coderch entre jardins i vegetació

Un conjunt residencial de Sarrià projectat per Josep Antoni Coderch sobre les antigues cotxeres del tramvia

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí