Cuina de Convent
Fra Valentí Serra
Inicialment “la mona”, el pastís tradicional del dia de Pasqua, era una coca, o un tortell, fet de pa de pessic amb ous durs a sobre, que el reverend Pere Labèrnia definí com a “coca ab ous durs, sencers y cuyts ab ella”. Amb el pas dels anys els ous durs s’han substituït per ous de xocolata. En alguns indrets la mona portava tants ous com anys tenia l’infant, però mai superava la dotzena ja que el padrí només la regalava fins que els nens feien la primera comunió. L’ou simbolitza la resurrecció i des de finals del segle XIX els pastissers començaren a fer “mones” de caràcter monumental i anaren perdent la seva senzillesa inicial, de manera que es distingí entre la mona de casa (o casolana), i la mona d’adroguer (o de confiter o de pastisser). La mona casolana solia consistir en una coca voltada d’ous i recoberta amb llavors d’anís o de matafaluga.
La fi a les abstinències
Amb la mona de Pasqua es posava fi a les abstinències quaresmals i a moltes llars de casa nostra se’n solia preparar una de casolana per menjar-la en clima de família, a la vinya o a l’olivar, el dilluns de Pasqua. Per elaborar adientment aquesta mona casolana cal començar desfent el llevat amb una mica d’aigua tèbia; seguidament, s’han de batre els ous amb el sucre, afegir-li l’oli i barrejar-ho bé. Després s’incorpora la mescla feta amb el llevat, la llet, la farina (amb un polsim de sal!) i algunes peles de llimona, maldant que la massa agafi una textura consistent treballant-la a la pastera. Aquesta massa ha de reposar entre vuit i deu hores a temperatura ambient dins de la pastera per tal que fermenti i augmenti de mida. Després, cal estirar la massa i posar-hi el farcit i, finalment, inserint els ous crus amb la closca sobre la massa, que podem subjectar amb tires de la mateixa pasta posades en forma de creu. Una volta pintada la massa amb ou batut, hi espolsarem la matafaluga, l’ametlla torrada trinxada, i ho posarem mitja hora dins d’un forn calent, i passat aquest temps, la mona ja estarà llesta! Abans de dur-la a taula hom pot donar-hi el toc final posant-hi algunes plomes d’au acolorides a guisa de decoració.
Sobre les mones de Pasqual el folklorista tortosí Joan Moreira escriví: “Pasqua, és lo dia de les mones; redoles de pasta bona, guarnides d’ous. Los padrins acostumen a donar-se als fillolets, que esperen este dia en verdadê delê, com ho demostra el ditxo aquell que s’aplica al que nyiguitós espera algo: ‘està com si esperés la mona de Pasqua’. És costum estos dies surti tothom al camp a menjar-se la mona” (Del folklore tortosí, 575).
A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, sobre l’escudella amb carn d’olla.
Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins
