Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

La xufla, un tubercle dolç de bon nodriment que és originari d’Egipte

De la xufla els francesos en diuen “castanya de terra”, però on el cultiu té una més gran importància i expansió és a l’Horta de València

Publicat el 12.10.2024 5:00

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra

Els estudiosos de la història de l’alimentació han descrit la xufla (llat., Cyperus esculentus) com un tubercle de gust dolç, de molt bon nodriment, originari d’Egipte. Aquest tubercle és molt oliós i la seva grandària, aproximadament, és com la d’un cigró d’un color groguenc per fora i blanc per dins, i s’usa per preparar una beguda molt refrescant i nutritiva anomenada orxata. 

De la xufla els francesos en diuen “castanya de terra” i la conreen, però on el cultiu de la xufla té una més gran importància i expansió és a l’Horta de València. Allí, en el mes de juny, en començar l’estiu, els hortolans valencians llauren la terra i planten les xufles fent uns muntets de terra que reguen cada quinze dies. En començar la tardor, arribats al mes d’octubre, les xufles ja estan a punt de collir. Una volta arrencades de la terra, les xufles es garbellen i es netegen amb l’aigua de la séquia i hom les posa a eixugar al sol, per destinar-les, en la seva major part, a l’elaboració de la refrescant i nutritiva orxata de xufla. 

Publicitat

Més enllà de la tradicional orxata, aquest tubercle, en temps recents, ha estat elogiat pels dietistes puix que és una font molt rica de vitamines, de minerals (principalment de magnesi, potassi i, també, de ferro, fòsfor i calci), a més de les nombroses propietats antioxidants que gaudeix i que contribueixen a eliminar les toxines. Finalment, les xufles són un bon protector del sistema immunològic, ja que enforteixen el nostre organisme davant l’acció dels virus i bacteris. A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre la murta i les seves propietats remeieres i gastronòmiques.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià

Notícies relacionades

Llegums i cuina catalana

Valorades per la seva versatilitat en temps de crisi i abstinència, els llegums es van convertir en el gran aliment de la cuina caputxina

Coliflor i bròquil avinagrats: el remei de convent que reforça el sistema immunològic

Les conserves tradicionals amb vinagre de poma que els frares elaboraven per conservar aliments i cuidar la salut

Les cols: característiques, curiositats i usos

Des de l’edat de pedra, i molt abans del conreu hortícola de la col, els antics pobladors de la península Ibèrica ja potenciaven el gust dels primitius brous tribals amb fulles de col; des de molt antic, l’home s’ha fixat en aquesta planta, força comú, tan vistosa, de fulles amples i verdoses, d’un gust tan peculiar

El bullit o l’escudella: origen i usos

És un plat que harmonitza molt bé els productes de l’hort amb els del corral
spot_img

Llegums i cuina catalana

Valorades per la seva versatilitat en temps de crisi i abstinència, els llegums es van convertir en el gran aliment de la cuina caputxina

L’agró blanc: característiques i curiositats

És un ocell present a tots els continents i, tot i que a Catalunya era molt escàs, s’ha anat recuperant: des de començament de segle nidifica al delta de l’Ebre i, més recentment, també als aiguamolls de l’Empordà i als deltes del Llobregat i del Besòs

“Pau Casals, música per la pau”, una exposició al Palau Robert que reivindica el llegat d’un artista que va posar el seu art al...

La mostra es pot visitar gratuïtament fins al 10 de gener, en el marc del 150è aniversari del seu naixement

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí