Publicitat

L’agar-agar

spot_img

Publicat el 13.9.2016 16:53

salut i nutrició

Carme Castells

És una gelatina natural que s’obté de la barreja de vuit varietats d’algues vermelles, principalment de l’espècie gelidium, una alga dura i de sabor fort rica en minerals, però no tant com altres algues marines. Les seves cèl·lules contenen abundants midons i polisacàrids complexos similars a la cel·lulosa. Al Japó en diuen kanten (cel fred), perquè refreda i relaxa, però el nom procedeix dels malais, que el van batejar com agar (gelatina).

Publicitat

Per obtenir un agar-agar de gran qualitat, primer es bullen les algues en vinagre durant unes hores i després, la pasta gelatinosa que s’obté, s’asseca a l’aire lliure. La preparació necessita uns deu dies.

L’agar-agar ajuda a combatre el colesterol,
regular els nivells de sucre,
és diürètica i té propietats depuratives

Publicitat

És un polisacàrid no digerible, perquè conté un 95 % de fibra, cosa que li confereix propietats laxants que ajuden a combatre el restrenyiment i a eliminar residus de l’estómac i de l’intestí. El seu consum assegura una ingesta adequada d’oligoelements i minerals (calci, magnesi, potassi, sodi, ferro, fòsfor i iode, entre d’altres), que són micronutrients essencials per a l’organisme.

Entre els trets medicinals de l’agar-agar estan els d’ajudar a combatre el colesterol, regular els nivells de sucre, ser diürètica i tenir propietats depuratives; també aporta un efecte relaxant. El seu poder saciant i el seu baix aportament calòric la fa ideal en dietes per aprimar-se. És molt recomanable consumir-la a l’estiu, perquè refresca i mineralitza; en canvi s’aconsella restringir-ne el consum en les èpoques fredes de l’any.

L’agar-agar a la cuina

Es comercialitza en pols, flocs o fils, o formant un bloc compacte. És ideal per iniciar-se en el consum d’algues pel seu sabor neutre i suau que gairebé no es nota. Si el voleu afegir a l’amanida, el més recomanable és l’agar-agar en fils, que s’ha de posar en remull 2 o 3 hores abans.

Principalment es fa servir per la seva capacitat de gelificar, que li confereix propietats espessidores i estabilitzants. En les postres, és un substitut perfecte de la gelatina animal. Molt recomanable a l’hora de fer melmelades i gelatines dolces o salades, flams i gelees.

Per fer-ne gelatina s’ha de coure ―si l’estovem abans, estalviarem uns minuts de cocció―, i és important fer-ho a foc baix i sense tapa, perquè si el coem massa perd la seva capacitat de gelificar. També s’ha de tenir en compte que, en refredar-se, la gelatina perdrà una mica de sabor, per tant, és recomanable que el líquid sigui bastant concentrat en el gust que volem aconseguir.

Hem d’adequar la quantitat i el format de l’agar-agar a la consistència que voldrem per a la nostra gelatina. Per a una consistència dura necessitarem 1 cullerada de flocs (o ½ cullerada en pols) per ½ litre d’aigua; per a una textura de flam, 1 cullerada de flocs (o ½ cullerada en pols) per 1 litre d’aigua. S’ha de barrejar i bullir a foc mitjà fins que els flocs es dissolguin completament. Si la gelatina que volem fer és dolça, necessitarem una mica més de quantitat d’agar-agar que per a una de salada.

Marta Castells és dietista, prashadam.cat

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Arrenca la campanya de vacunació: a qui li toca la de la grip, COVID-19 o totes dues

Salut fa una crida a reforçar la protecció de les persones més vulnerables abans que s’intensifiquin els virus respiratoris

Com assolir el benestar per a la gent gran a l’estiu?

Consells per adaptar les rutines a les altes temperatures

L’Alzheimer a través del gènere

Les dones presenten una prevalença més alta de demències, problemes crònics i discapacitats

Lecanemab, nou fàrmac per a l’Alzheimer: expectatives i realitat

Està previst que el medicament estigui disponible en el mercat farmacèutic català en menys de dos anys
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí