19.4 C
Sant Gervasi
| Dijous 22 d'octubre de 2020 |

L’aïllament no és humà si no és volgut o conscient

Com li expliques a una persona amb demència que el seu fill o filla no la pot venir a veure?

Articles d’Autor

Glòria Vilalta

Un dels meus principals objectius professionals és col·laborar per a què les residències siguin una llar, un lloc digne i acollidor on vulguis anar a viure si no pots o vols quedar-te a casa. Fa uns mesos, em va arribar un projecte que es diu Llars Per Viure. El vaig trobar fantàstic i m’hi vaig adherir. És una plataforma ciutadana a favor del dret a viure a la pròpia llar en un entorn vital, acollidor, inclusiu i accessible.

La plataforma ha fet una enquesta a les persones adherides al manifest i també a través de les xarxes socials. Els resultats en són molt significatius en la concepció que es té de les residències per a persones grans, ja que entre els enquestats, només un 1% escolliria una residència si algun dia necessités suport.

Tot i que aquesta dada pot no sorprendre, voldria reflexionar sobre una altra part de l’enquesta, la que preguntava què és important per estar bé i ser feliç. Les respostes millor puntuades, les prioritàries, són “passejar”, “caminar”, “estar amb la família”, “quedar amb els amics”, “relacions amb la comunitat”, “alimentació i vida sana”, “sortides o vacances”, “relacions afectives i sexuals” i “aprendre i estudiar”.

M’ha fet reflexionar el fet que la majoria han quedat limitades totalment o en part durant aquest temps. Qui ha patit una guerra dirà que això no és res, que es pot estar tancat i amb moltes dificultats importants durant molt temps i que no n’hi ha per tant. Però, estem en una guerra? Com li expliques a una persona amb demència que el seu fill o filla no la pot venir a veure? Que ha d’estar en una habitació tancada i no sortir? Que les persones que entren per la porta no són astronautes? Quina part de les morts en les residències són degudes directament al virus i quina part són pels efectes de l’aïllament? Quantes persones estan ara amb depressió, ansietat o sense ganes de viure?

Les conseqüències a nivell psíquic i emocional, tant per les persones grans com per tota la població, són molt grans. Portem mesos parlant d’un virus i dels seus efectes sobre la salut. I els altres efectes?  De quina salut parlem? Només de la física?

La salut és molt més que una prova, una anàlisi de sang o el resultat d’un diagnòstic. En la conservació de la salut i la recuperació d’una malaltia, la part psicològica i emocional tenen un paper decisiu. Quan es parla de les morts pel virus, caldria veure si la persona ha deixat la vida amb el virus, o “a causa de”.

L’aïllament, no només de les persones grans, sinó també dels malalts i de tota la població en general, ha tingut i tindrà moltes conseqüències, en tots els nivells. Busquem altres solucions: i, si realment cal un aïllament, busquem maneres de fer-lo millor i evitar-ne algunes de les conseqüències.

L’aïllament no és humà si no és volgut o conscient: no som màquines, necessitem relacionar-nos, sentir, tocar, olorar, relacionar-nos, saber que estem vius i que hi ha algú que ens estima i algú a qui estimar. Només així tindrem il·lusió per continuar la vida.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.