Dimarts 23, abril 2024
12.3 C
Sant Gervasi
12.3 C
Sarrià
Publicitat

L’aïllament no és humà si no és volgut o conscient

Com li expliques a una persona amb demència que el seu fill o filla no la pot venir a veure?

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Articles d’Autor

Glòria Vilalta

Un dels meus principals objectius professionals és col·laborar per a què les residències siguin una llar, un lloc digne i acollidor on vulguis anar a viure si no pots o vols quedar-te a casa. Fa uns mesos, em va arribar un projecte que es diu Llars Per Viure. El vaig trobar fantàstic i m’hi vaig adherir. És una plataforma ciutadana a favor del dret a viure a la pròpia llar en un entorn vital, acollidor, inclusiu i accessible.

Publicitat

La plataforma ha fet una enquesta a les persones adherides al manifest i també a través de les xarxes socials. Els resultats en són molt significatius en la concepció que es té de les residències per a persones grans, ja que entre els enquestats, només un 1% escolliria una residència si algun dia necessités suport.

Publicitat

Tot i que aquesta dada pot no sorprendre, voldria reflexionar sobre una altra part de l’enquesta, la que preguntava què és important per estar bé i ser feliç. Les respostes millor puntuades, les prioritàries, són “passejar”, “caminar”, “estar amb la família”, “quedar amb els amics”, “relacions amb la comunitat”, “alimentació i vida sana”, “sortides o vacances”, “relacions afectives i sexuals” i “aprendre i estudiar”.

M’ha fet reflexionar el fet que la majoria han quedat limitades totalment o en part durant aquest temps. Qui ha patit una guerra dirà que això no és res, que es pot estar tancat i amb moltes dificultats importants durant molt temps i que no n’hi ha per tant. Però, estem en una guerra? Com li expliques a una persona amb demència que el seu fill o filla no la pot venir a veure? Que ha d’estar en una habitació tancada i no sortir? Que les persones que entren per la porta no són astronautes? Quina part de les morts en les residències són degudes directament al virus i quina part són pels efectes de l’aïllament? Quantes persones estan ara amb depressió, ansietat o sense ganes de viure?

Les conseqüències a nivell psíquic i emocional, tant per les persones grans com per tota la població, són molt grans. Portem mesos parlant d’un virus i dels seus efectes sobre la salut. I els altres efectes?  De quina salut parlem? Només de la física?

La salut és molt més que una prova, una anàlisi de sang o el resultat d’un diagnòstic. En la conservació de la salut i la recuperació d’una malaltia, la part psicològica i emocional tenen un paper decisiu. Quan es parla de les morts pel virus, caldria veure si la persona ha deixat la vida amb el virus, o “a causa de”.

L’aïllament, no només de les persones grans, sinó també dels malalts i de tota la població en general, ha tingut i tindrà moltes conseqüències, en tots els nivells. Busquem altres solucions: i, si realment cal un aïllament, busquem maneres de fer-lo millor i evitar-ne algunes de les conseqüències.

L’aïllament no és humà si no és volgut o conscient: no som màquines, necessitem relacionar-nos, sentir, tocar, olorar, relacionar-nos, saber que estem vius i que hi ha algú que ens estima i algú a qui estimar. Només així tindrem il·lusió per continuar la vida.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.