L’edifici Seida, uns habitatges suspesos a l’avinguda de Sarrià amb Mitre

A principis dels anys 60, l’empresa automobilística Seida va encarregar a l’arquitecte Francesc Mitjans (1909-2006) l’ordenació d’un solar comprès a la cruïlla de la ronda General Mitre amb l’avinguda de Sarrià. El projecte consistia en una sèrie d’edificis on acollir, per a aquesta empresa, els tallers de reparació, el magatzem de vehicles, una benzinera i un edifici d’habitatges. Aquest darrer permetia, amb la venda de pisos, la recuperació de la inversió perquè els beneficis obtinguts per la promoció immobiliària paguessin el solar i la resta dels edificis.

Mitjans situa l’edifici d’habitatges davant de l’avinguda de Sarrià i dissenya sis caixes d’escales que donen accés a dos habitatges per replà. Es tracta d’un edifici de gran longitud, d’aproximadament 130 m de llargada, en el qual Mitjans trenca la linealitat amb un conjunt de terrasses en voladís i amb un espai porticat a la planta baixa. Aquesta planta baixa porticada s’adapta a la topografia i al desnivell del carrer, la seva altura varia i manté el primer forjat totalment horitzontal evitant esglaonar l’edifici.

La distribució dels habitatges ve determinada per l’admiració de l’arquitecte per l’arquitectura de Durán Reynals. Igual que l’edifici La Colmena, situat a la cantonada de la ronda General Mitre amb el carrer Mandri, del mateix Mitjans, fracciona la façana del darrere permetent, doncs, la incorporació dels patis a l’exterior, de manera que estableix una ventilació natural als dormitoris situats a la part posterior de l’edifici. En destaca, pel que fa a la composició, l’alternança de les terrasses de façana, que conjuguen les gelosies ceràmiques i les pèrgoles col·locades al portell a doble alçada: una estratègia compositiva que trenca la linealitat de la façana, dotant-la d’una plasticitat modular molt estudiada.

Mitjans, així mateix, dissenya el suport d’aquest gran volum per mediació de pilars a la planta baixa, cosa que provoca un basament que permet, a través de l’ombra produïda, diferenciar la planta baixa de la resta del volum i, a més, fa la sensació de ser un edifici suspès. Es tracta d’una estratègia molt comuna en alguns edificis d’aquest arquitecte, que exagera la impressió d’un volum elevat i suspès. Mitjans, com he comentat en anteriors articles, va ser un arquitecte de reconegut prestigi, amb una llarga trajectòria professional. La seva arquitectura va evolucionar d’una primera època més classicista a una posterior, deixant enrere el llenguatge historicista, per establir una arquitectura més compromesa amb el moviment modern. L’edifici Seida pertany a aquesta segona època, on els postulats del corrent de l’arquitectura moderna s’obren pas en l’arquitectura de la nostra ciutat.