Publicitat
spot_img

L’edifici Seida, uns habitatges suspesos a l’avinguda de Sarrià amb Mitre

A principis dels anys 60, l’empresa automobilística Seida va encarregar a l’arquitecte Francesc Mitjans l’ordenació d’un solar per tallers, magatzem, benzinera i habitatges

Publicat el 26.10.2022 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

A principis dels anys 60, l’empresa automobilística Seida va encarregar a l’arquitecte Francesc Mitjans (1909-2006) l’ordenació d’un solar comprès a la cruïlla de la ronda General Mitre amb l’avinguda de Sarrià. El projecte consistia en una sèrie d’edificis on acollir, per a aquesta empresa, els tallers de reparació, el magatzem de vehicles, una benzinera i un edifici d’habitatges. Aquest darrer permetia, amb la venda de pisos, la recuperació de la inversió perquè els beneficis obtinguts per la promoció immobiliària paguessin el solar i la resta dels edificis.

Mitjans situa l’edifici d’habitatges davant de l’avinguda de Sarrià i dissenya sis caixes d’escales que donen accés a dos habitatges per replà. Es tracta d’un edifici de gran longitud, d’aproximadament 130 m de llargada, en el qual Mitjans trenca la linealitat amb un conjunt de terrasses en voladís i amb un espai porticat a la planta baixa. Aquesta planta baixa porticada s’adapta a la topografia i al desnivell del carrer, la seva altura varia i manté el primer forjat totalment horitzontal evitant esglaonar l’edifici.

Publicitat

La distribució dels habitatges ve determinada per l’admiració de l’arquitecte per l’arquitectura de Durán Reynals. Igual que l’edifici La Colmena, situat a la cantonada de la ronda General Mitre amb el carrer Mandri, del mateix Mitjans, fracciona la façana del darrere permetent, doncs, la incorporació dels patis a l’exterior, de manera que estableix una ventilació natural als dormitoris situats a la part posterior de l’edifici. En destaca, pel que fa a la composició, l’alternança de les terrasses de façana, que conjuguen les gelosies ceràmiques i les pèrgoles col·locades al portell a doble alçada: una estratègia compositiva que trenca la linealitat de la façana, dotant-la d’una plasticitat modular molt estudiada.

Mitjans, així mateix, dissenya el suport d’aquest gran volum per mediació de pilars a la planta baixa, cosa que provoca un basament que permet, a través de l’ombra produïda, diferenciar la planta baixa de la resta del volum i, a més, fa la sensació de ser un edifici suspès. Es tracta d’una estratègia molt comuna en alguns edificis d’aquest arquitecte, que exagera la impressió d’un volum elevat i suspès. Mitjans, com he comentat en anteriors articles, va ser un arquitecte de reconegut prestigi, amb una llarga trajectòria professional. La seva arquitectura va evolucionar d’una primera època més classicista a una posterior, deixant enrere el llenguatge historicista, per establir una arquitectura més compromesa amb el moviment modern. L’edifici Seida pertany a aquesta segona època, on els postulats del corrent de l’arquitectura moderna s’obren pas en l’arquitectura de la nostra ciutat.

Pintura de l’edifici Seida © Jaume de Oleza
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic
spot_img

Diana Pla: “A la plaça Sant Vicenç he après a fer-ho tot”

L’artista sarrianenca reflexiona sobre la influència del barri i la família en la seva formació, la recerca d’una veu pròpia a través del cos, l’error i la vulnerabilitat del clown, i l’equilibri entre dirigir i interpretar en la seva trajectòria creativa

La justícia referma la lluita veïnal contra els pisos de luxe a Can Raventós mentre Gay reobre la porta a la permuta parcial

Amb la via judicial esgotada per a la promotora, el veïnat denuncia un “reculament” del consistori: Urbanisme veia viable la cessió total, però la mediació de la regidora del Districte ha desplaçat la negociació a favor de Corp

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí