Publicitatspot_img
spot_img

La col, una hortalissa molt estimada pels celtes i romans

Els antics pobladors de la península Ibèrica ja tenien el costum de potenciar el gust dels brous i sopes amb fulles de col

Publicat el 27.10.2022 6:30 · Actualitzat el 28.10.2022 23:07

Remeis i Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

Des de temps molt arcaics la col s’ha esguardat com una planta comestible, ateses les seves fulles amples i verdoses de gust tan peculiar que, alhora, són molt agraciades amb virtuts remeieres. Des de la llunyana època del neolític, i força segles abans del conreu hortícola de la col, a l’Edat de Pedra, els antics pobladors de la península Ibèrica ja tenien el costum de potenciar el gust dels brous i sopes amb fulles de col. Els antics hortolans conventuals ja posaren en relleu en llurs escrits que: «El cultivo de la col es uno de los más antiguos. La col requiere climas húmedos y templados; no obstante, existen variedades resistentes a los fríos. Necesita mucha humedad, y por ello debe regarse o cultivarse en suelos frescos. Si se escalonan convenientemente las siembras las coles pueden cosecharse en todo tiempo. La col manifiesta gran avidez por los abonos” (BHC, Pócimas de capuchino, 51-52).

En efecte, la col (llat., Brassica oleracea; cast. berza, col; basc, aza o azi) es conrea arreu
d’Europa des de fa milers d’anys. Fou una hortalissa molt estimada pels celtes i pels romans car gaudeix de nombroses propietats terapèutiques, essent especialment afavorida amb virtuts molt aptes per a fer cataplasmes per a guarir les nafres i els tumors externs. Els navegats l’usaven per a combatre l’escorbut, preparant una mena de choucroute amb fulles de col. Semblantment, els antics frares caputxins confitaven la col tot deixant pansir les fulles blanques interiors, que escaldaven i després les conservaven cobertes amb vinagre. Aquesta col confitada, acompanyada d’olives, ceba i bacallà esqueixat (o bé amb arengades a la brasa) hi dona un gust excel·lent!

Publicitat

De cols n’hi ha una gran varietat, algunes malaguanyadament s’han perdut i ja no es conreen, com ara la col de fuada, cultivada a les hortes conventuals dels caputxins. En temps passats tingueren molt renom, per les seves propietats gastronòmiques, la col verda o primerenca, la col capdellada o de soldat, la col gitana (dita també romana o crespada), la borratxona, la col de brot o d’hivern. Actualment, les principals varietats són la col blanca, la col verda, la col morada (o llombarda), la col de brot, la de paperina, l’arrissada, la col caputxina… En la tradició pairal era molt estimada la col de pell de galàpet; car aquesta varietat adquireix un gust molt particular i inèdit quan es veu afectada per les glaçades.

A l’article vinent us parlaré, si a Déu plau, de les propietats del julivert.

Fra Valentí Serra és arxiver dels Caputxins de Sarrià

Notícies relacionades

Els usos remeiers i gastronòmics de l’ametlla a la tradició catalana

L’ametlla forma part de la tradició agrícola, remeiera i gastronòmica de Catalunya. Descobrim varietats, usos tradicionals i algunes receptes

Llegums i cuina catalana

Valorades per la seva versatilitat en temps de crisi i abstinència, els llegums es van convertir en el gran aliment de la cuina caputxina

Coliflor i bròquil avinagrats: el remei de convent que reforça el sistema immunològic

Les conserves tradicionals amb vinagre de poma que els frares elaboraven per conservar aliments i cuidar la salut

Les cols: característiques, curiositats i usos

Des de l’edat de pedra, i molt abans del conreu hortícola de la col, els antics pobladors de la península Ibèrica ja potenciaven el gust dels primitius brous tribals amb fulles de col; des de molt antic, l’home s’ha fixat en aquesta planta, força comú, tan vistosa, de fulles amples i verdoses, d’un gust tan peculiar
spot_img

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

25 anys de teatre i tradició: els Pastorets de Vallvidrera tornen aquest desembre

La companyia commemora l'aniversari recuperant els orígens de l'espectacle, amb funcions entre el 12 i el 20 de desembre i entrades ja a la venda

29N | Ayuso es regala un bany de masses a la plaça Artós, bastió de les dretes espanyolistes

Els populars s’encomanen a Sarrià-Sant Gervasi, l’únic districte de Barcelona on van guanyar les eleccions generals del 2023

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí