Publicitat
spot_img

Les llenties, un llegum del neolític que regula la tensió arterial

També va ser la principal font alimentària de les societats egípcies i romanes, gràcies al seu elevat contingut de proteïna

Publicat el 20.12.2024 6:00

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

A la nostra cuina tradicional les llenties (llat., Lens culinaris i Ervum lens) hi són presents des d’època molt antiga. Possiblement, junt amb les faves, siguin el primer llegum que fou conreat als nostres camps ara fa més de vuit mil anys, ja en època del neolític. Els antics religiosos les definiren com: “un llegum de color pardo, petit, xato, rodó, convexo per las dos caras y molt alimentós”, tot i que el metge del papa Juli III, el cèlebre professor de la Universitat Complutense, D. Andrés de Laguna († 1560) assenyalés que les llenties, menjades amb massa freqüència, “embotan la vista, dan pesadumbre al estómago y engendran muchas ventosidades”. Tanmateix, alhora manifestà que si són ben cuites i aplicades amb mel a guisa d’emplastre les llenties “tienen la virtud de soldar las fístulas, arrancan las costras y mundifican las llagas”(Acerca de la materia medicinal, II, 98). 

En la civilització egípcia i romana les llenties foren les principals fonts alimentàries de les tropes ja que aquest llegum gaudeix d’un elevat contingut de proteïna; tanmateix, per tal que les llenties siguin un aliment més complet cal combinar-les amb arròs. Estudis recents han posat de manifest, però, que les persones que pateixen de gota amb nivells elevats d’àcid úric han de limitar-ne el consum. Alguns científics que actualment investiguen les propietats dels aliments han assenyalat la gran riquesa vitamínica, remineralitzadora de les llenties, amb uns resultats excel·lents per a regular la tensió arterial i per a eliminar el colesterol “dolent” o nociu.

Publicitat

De llenties n’hi ha una gran varietat, essent molt estimades les anomenades “pardina”, que són més petites i amb un color castany fosc, i també és molt apreciada la llentia “corall”, de color salmó, i, sobretot, la llentia francesa dita “Du Puy”, d’un color verdós i de gust excel·lent. En la cuina conventual i monàstica, especialment en els dies penitencials del temps hivernal, els frares caputxins menjaven al refetor les llenties guisades amb cards, que si voleu provar de cuinar-les a casa vostra és força senzill, ja que són de fàcil cocció i no cal posar les llenties en remull el dia abans. A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre les nombroses propietats dels cigrons.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El mill i la camamilla: propietats i usos

Un recorregut per la tradició alimentària i remeiera d’un cereal antic i d’una herba molt estimada per la medicina popular

La soja: propietats, conreu i usos

A Europa es va introduir a començaments del segle XX quan es va descobrir que la seva farina és la més rica en proteïnes i que la llet és especialment saludable i nutritiva

El caqui: característiques i curiositats

Originari d'Àsia, aporta magnesi i potassi a l'organisme, i també nombroses vitamines que contribueixen al creixement dels ossos

Un viatge inèdit pel món de les begudes pairals

Fra Valentí Serra presenta "Begudes pairals i conventuals", un recull de les begudes de la tradició mediterrània
spot_img

Diana Pla: “A la plaça Sant Vicenç he après a fer-ho tot”

L’artista sarrianenca reflexiona sobre la influència del barri i la família en la seva formació, la recerca d’una veu pròpia a través del cos, l’error i la vulnerabilitat del clown, i l’equilibri entre dirigir i interpretar en la seva trajectòria creativa

La justícia referma la lluita veïnal contra els pisos de luxe a Can Raventós mentre Gay reobre la porta a la permuta parcial

Amb la via judicial esgotada per a la promotora, el veïnat denuncia un “reculament” del consistori: Urbanisme veia viable la cessió total, però la mediació de la regidora del Districte ha desplaçat la negociació a favor de Corp

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí