Cuina de convent
Fra Valentí Serra
A la nostra cuina tradicional les llenties (llat., Lens culinaris i Ervum lens) hi són presents des d’època molt antiga. Possiblement, junt amb les faves, siguin el primer llegum que fou conreat als nostres camps ara fa més de vuit mil anys, ja en època del neolític. Els antics religiosos les definiren com: “un llegum de color pardo, petit, xato, rodó, convexo per las dos caras y molt alimentós”, tot i que el metge del papa Juli III, el cèlebre professor de la Universitat Complutense, D. Andrés de Laguna († 1560) assenyalés que les llenties, menjades amb massa freqüència, “embotan la vista, dan pesadumbre al estómago y engendran muchas ventosidades”. Tanmateix, alhora manifestà que si són ben cuites i aplicades amb mel a guisa d’emplastre les llenties “tienen la virtud de soldar las fístulas, arrancan las costras y mundifican las llagas”(Acerca de la materia medicinal, II, 98).
En la civilització egípcia i romana les llenties foren les principals fonts alimentàries de les tropes ja que aquest llegum gaudeix d’un elevat contingut de proteïna; tanmateix, per tal que les llenties siguin un aliment més complet cal combinar-les amb arròs. Estudis recents han posat de manifest, però, que les persones que pateixen de gota amb nivells elevats d’àcid úric han de limitar-ne el consum. Alguns científics que actualment investiguen les propietats dels aliments han assenyalat la gran riquesa vitamínica, remineralitzadora de les llenties, amb uns resultats excel·lents per a regular la tensió arterial i per a eliminar el colesterol “dolent” o nociu.
De llenties n’hi ha una gran varietat, essent molt estimades les anomenades “pardina”, que són més petites i amb un color castany fosc, i també és molt apreciada la llentia “corall”, de color salmó, i, sobretot, la llentia francesa dita “Du Puy”, d’un color verdós i de gust excel·lent. En la cuina conventual i monàstica, especialment en els dies penitencials del temps hivernal, els frares caputxins menjaven al refetor les llenties guisades amb cards, que si voleu provar de cuinar-les a casa vostra és força senzill, ja que són de fàcil cocció i no cal posar les llenties en remull el dia abans. A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre les nombroses propietats dels cigrons.
Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins.
