Publicitat

L’Institut Francès de Barcelona

És un edifici projectat el 1972 per José Antonio Coderch, un arquitecte singular amb una obra molt lligada a la modernitat, unint la tradició popular amb l'arquitectura racionalista

spot_img

Publicat el 17.4.2021 6:24

Arquitectura

Jaume De Oleza

La seu de l’Institut Francès està situada al carrer Moya, molt a prop de l’avinguda Diagonal. És un edifici projectat el 1972 per l’arquitecte José Antonio Coderch (1913-1984), un arquitecte singular amb una obra molt lligada a la modernitat, unint la tradició popular amb l’arquitectura racionalista de l’època. Autor, entre d’altres obres, de les Cotxeres de Sarrià i dels habitatges al carrer Johann Sebastian Bach.

Publicitat

El projecte d’aquest edifici va portar Coderch a modificar les ordenances metropolitanes, atès que la construcció havia d’estar adossada a l’edifici del costat, però en justificar que es tractava d’un edifici escolar, i per necessitats d’una bona il·luminació a totes les aules, es va poder construir un edifici exempt a quatre vents, renunciant a part de l’edificabilitat que d’una altra manera podia tenir. Aquesta estratègia el va portar a dissenyar un edifici singular i independent de les edificacions veïnes: un edifici que es caracteritza per la seva façana i la gran quantitat de finestres iguals que segueixen el mateix ritme harmoniós, sense voladissos ni cossos sortints, en el qual la mida de les parts massisses és igual a la de les obertures. 

Publicitat

Les fusteries de les finestres se situen al mateix pla de la façana, exagerant d’aquesta manera el pla d’aquest edifici prismàtic, que té una simetria total, amb excepció del volum que incorpora les escales d’evacuació. Una construcció compacta, que des de les dues dimensions arriba a dibuixar el volum de l’edifici, amb una tipologia de planta rectangular que li permet la lliure disposició de les aules perimetralment.

L’edifici representa un concepte d’edifici urbà auster i sense estridències, un model que més tard, l’any 2002, l’arquitecte anglès David Chipperfield va incorporar a l’hora de dissenyar els edificis de diversos colors que formen la Ciutat de la Justícia. 

En destaca també l’escultura que es troba al jardí, que és obra de Joseph Guinovart (1929-2007), un artista molt conegut i molt arrelat a la modernitat de la cultura catalana. La seva obra la podem gaudir i admirar al Museu que porta el seu nom a la població catalana d’Agramunt.

Jaume de Oleza és arquitecte, cwork.cat

Institut Francès © Jaume de Oleza
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’Institut Francès acollirà una exposició dels anys parisencs del cubista Maties Palau Ferré

S'inaugura dimarts a les 19h i la presentació anirà a càrrec del periodista Màrius Serra

‘Entre nosotras’ o l’amor autocensurat

Una història sobre la mirada dels altres i sobre l'autocensura, que es va preestrenar a l'Institut Francès de Barcelona

Les cotxeres de Sarrià de l’arquitecte Coderch

Coderch era un arquitecte molt arrelat a l’arquitectura popular i la tradició, i dotava les seves obres d'un caràcter humanista
spot_img

Els partits polítics de Sarrià-Sant Gervasi fan balanç en l’equador del mandat

Després de dos anys d'alcaldia de Jaume Collboni, els consellers de Junts, PP, PSC, BComú i ERC miren al passat i fan propostes de futur

Jesuïtes Sant Gervasi i el Casal Sant Ildefons: una aliança transformadora a través del TR i el voluntariat

La proposta educativa combina l’aprenentatge acadèmic amb el compromís social, permetent que els estudiants col·laborin setmanalment amb diferents entitats del barri i la ciutat

Josep Carner, un poeta excels dins un rostre inacabat

Va instal·lar-se a Sarrià l'any 1914, en una torre llogada al carrer de Pomaret; va publicar alguns poemes en el butlletí de l'Orfeó Sarrianenc i a La Cònsola, revista impulsada per J.V.Foix

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]