Cultura
Aida Solé
Llum Baraldés és una coreògrafa i ballarina sarrianenca de contemporani, jazz i clàssic. Es va formar com a ballarina de dansa contemporània a l’Institut del Teatre, i paral·lelament va fer nombrosos tallers de dansa amb professors nacionals i internacionals. L’any 1997 va rebre una beca de la Generalitat per continuar els seus estudis de dansa a l’escola Movement Research, a Nova York. Anys més tard, entre el 2015 i el 2016, va impartir a l’Institut del Teatre el cicle formatiu ‘Dansa a les Escoles’, a ballarins, directors i mestres.
Quants anys fa que balles?
Des dels 16. Ara en tinc 54. Fa 20 anys que ballo com a intèrpret, i com a artista coreògrafa en diferents projectes de dansa de primària i secundària, entre 10 i 15 anys.
Quins estils de dansa balles?
Bàsicament contemporani, que és l’estil que vaig estudiar com a carrera a l’Institut del Teatre i és la meva qualitat, però també he ballat clàssic i jazz.
Com et sents a l’hora de ballar?
Lliure. Em sento jo mateixa. A l’hora de ballar, ballo el meu ésser.
“Ballar moviment per moviment, pot arribar a fer-se avorrit”
Sabries definir la dansa moderna?
La dansa moderna és el que actualment s’anomena dansa contemporània. Va ser el trencament de les formes clàssiques que van fer uns ballarins als Estats Units l’any 1945. Més tard serien precursors de diferents estils i esdevindrien referent d’aquesta dansa Martha Graham, José Limón, Merce Cunningham… I com a precursora de dansa-teatre, tenim a Pina Bausch.
Què creus què és la dansa experimental?
Com la paraula indica, la dansa experimental seria una dansa en procés, en què experimentes abans d’arribar a un resultat: investigues contínuament des de diferents pautes fins on pot arribar el teu propi moviment.
“Vaig formar-me com a professora a París i Nova York”
Trobes que és fàcil crear una coreografia?
Depèn de moltes coses: de l’espai del qual començo, de si la música m’inspira o si em demanen fer una coreografia… Per mi és més fàcil visualitzar les línies en un espai que en una imatge. De fet és com un joc, i el seu resultat és molt gratificant, però durant el procés és molt estressant buscar la peça que encaixi en el puzle que estàs construint, és addictiu i obsessiu. La dificultat dependrà de l’objectiu que et demanin o que et demanis tu mateixa per poder expressar el que vols mitjançant la coreografia.
Què creus que és el més important a l’hora de ballar?
Transmetre: ballar des del cor, la consciència corporal; estar receptiva i present. També són molt importants el volum, l’espai i el ritme. Ballar moviment per moviment, pot arribar a fer-se avorrit.
Quin creus que és el factor que més influeix a l’hora d’expressar-se en un ball?
La presència, oïda i qualitat en el moviment.
“En aquest país no es pot viure només de la dansa”
On t’has format com a ballarina?
Vaig formar-me a La Fàbrica als anys 1985 i 1986, quan la dansa contemporània era un espai dels més avantguardes en aquell moment. També era un focus de creació i cultura a Barcelona. Després vaig fer l’examen a l’Institut del Teatre i vaig estudiar la carrera de quatre anys. I també vaig formar-me com a professora a París i a Nova York, a l’escola Movement Research.
Es pot viure només de la dansa?
En aquest país no es pot viure només de la dansa: només alguns afortunats, i jo em considero una afortunada, però la dansa no està valorada com una professió. Vaig ballar com a intèrpret durant 20 anys, i segueixo lluitant com a mestra i artista en projectes perquè la dansa arribi a tothom i sigui una assignatura més, ja que la dansa fa millor les persones, ens ajuda a construir criteri propi tenint en compte el que ens envolta. Ballar és sa mentalment: un ha de ballar fins al final dels seus dies.
En quin punt es troba actualment la dansa a Catalunya?
Crec que es troba en un punt esperançador: comença a estar present avui en dia i ja hi ha moltes persones que saben què és la dansa. I culturalment comença a formar part d’aquest país, però encara queda molt camí per fer.
Creus, doncs, que es valora prou?
Hi ha més persones interessades i més públic per assistir com a públic d’espectacles de dansa. Crec que s’està fent una gran feina: la nostra generació està fent xarxa en diferents projectes arreu de tots els instituts per transmetre la llavor del moviment i fer que la dansa arribi a tothom, formant part de l’educació pública. Una eina més, en fi, més per millorar com a persones.
