El relat
Elsa Corominas
Cada any, quan arribava el mes de juny es donava de baixa del gimnàs i començava el metro-gim, la seva particular manera d’exercitar el cos aprofitant el bon temps, les rutes del metro i l’atzar.
Pujava al metro vestida d’esport, a l’estació que tenia més a prop de casa, la de Fontana, cada tarda lliure estiuenca o matí de cap de setmana disponible. Entrava al vagó i llavors iniciava el seu joc rutinari. Primer havia d’aconseguir asseure’s, que no sempre era fàcil i, un cop asseguda, es tractava de baixar a la mateixa estació que la persona que tenia just al davant, al seient simètric. Llavors el repte era seguir-la dissimuladament i sense molestar fins que la persona triada entrés en algun lloc, moment en què buscava l’estació de metro més propera i tornava a iniciar la rutina lúdica i esportiva. Aconseguia així caminar de manera distreta i divertida un parell d’hores al dia, amb ritmes variats segons la persona seguida i amb distàncies de recorregut diverses segons els destins de les persones passatgeres elegides amb aquell joc alimentat per l’atzar i la casualitat.
Un dia, però, qui se li va asseure al davant la va atrapar per com es movia amb el ritme de la música que escoltava amb uns auriculars sense fil. Era dissabte i quan va baixar a l’estació de Poble Sec i va enfilar un carrer amunt cap a la plaça de les Navas, va pensar que seria un bon dia esportiu, si com semblava arribarien a algun parc de la muntanya de Montjuïc. I sota les palmeres de la plaça anava notant un estrany interès creixent en aquella persona, i un desig sincer que trigués molt en entrar en algun lloc. Però aquells pensaments van quedar suspesos quan sobtadament va entrar en un bar com els de tota la vida, un local amb barra d’acer inoxidable, inoblidable, i va demanar “una marinera”. I també suspesa se li havia quedat la mirada a la porta del local, quan es va sentir interpel·lada per la persona seguida i, per por que ho hagués notat i mirant de destensar el moment, va dir sense pensar massa:
-Què és “una marinera”?
-Et convido a provar-la, aquí fan les millors de tot Barcelona, passa.
I va entrar.
‘Meandres del tedi lector’, un relat d’Elsa Corominas per als lectors d’El Jardí
