La mirada política
Roger Rosich
Aquest era un article que tenia pendent. L’article de mig mandat del món municipal. Mig mandat que ha anat fluint mirant la política nacional i mirant els vells i nous problemes de pobles i ciutats. Ambdós eixos veiem com van confluint en el nostre país, bàsicament pel propi punt de partida dels mateixos socis de govern.
Mirant capitals de província, per no entrar molt en detall, veiem com Girona és governada pel Partit Demòcrata, i veiem com Lleida i Tarragona, en mans socialistes, han fet un viratge “unionista”, pactant governs amb PP, Ciutadans o Unió. El que faci falta per mantenir l’alcaldia i l’estabilitat. Així, Àngel Ros, que algun dia havia estat dels “catalanistes” del PSC, avui pacta temes ben singulars amb Ciutadans. Veurem si d’aquí un parell d’anys tot plegat no li passa factura a l’alcalde i es produeix un canvi a la capital de Ponent…
Mentrestant, a Barcelona… Mig any ja de govern Colau i l’alcaldessa, sens dubte, ha aconseguit quelcom més que ser la batllessa de la ciutat. Ha aconseguit el misteriós estatus de referent. La volen a totes les cimeres internacionals de noves polítiques, de dones i política, de polítiques socials… és un referent a la ciutat que “governa” i al món. És un símbol, i a vegades s’arriba a símbol pel simple fet simbòlic, sense haver de fer massa… Estarien també en aquet grup Manuela Carmena a Madrid, Sadiq Khan per ser el primer alcalde musulmà de Londres o Anne Hidalgo, alcaldessa de París, encara que aquesta fos durant anys la mà dreta de l’anterior alcalde socialista de la ciutat.
El rerefons del símbol Colau
I ara vaig a les cometes del “governa”. A les cometes i al rerefons del símbol Colau.
Arriba l’hora de fer-se preguntes. Què ha fet el govern Colau d’especial en aquests dos anys?… I no dic que no hagi fet res. En el caire social segur que s’han ampliat drets i atenció als ciutadans. En l’urbanisme, la gestió energètica o de l’aigua, o els transports… s’han obert debats que tinc la sensació que no estaran tancats en els propers dos anys. Colau té la intenció de crear una empresa pública de tot després de “municipalitzar-ho” tot? Com s’arribarà a aquest punt?
També em pregunto què s’ha fet de diferent en l’àmbit cultural. I em podria fer moltes preguntes que es mourien totes en una ironia subtil. Incloent-hi el factor “procés”, que impedeix a ERC o a la CUP de donar suport al govern del Cap i Casal.
Del que sí estic segur és que l’Ajuntament ha comunicat i comunica molt més que cap altra etapa. Molta imatge i molta comunicació. Els temps ho demanen.
Veurem si el balanç dels fets acaba sent la meitat de pesant que el balanç comunicatiu.
Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com
