Opinió
Marta Royo
- El PSC no triomfa (del tot) a Sarrià-Sant Gervasi el 12-M: tercera força, supera el PP en un únic barri
- Pedro Sánchez: ‘Manual de resistència 2.0’
Estem en un moment social tan convuls que els polítics no només competeixen per les urnes, sinó també per obtenir de l’electorat una percepció positiva amb forts llaços de confiança que perduri a la ment de la població a mitjà o a llarg termini.
En aquest context, la imatge personal es converteix en un actiu crucial, representant la suma de reputació, valors i, també i sovint menystingudes, la seva estratègia de comunicació, juntament amb les seves habilitats comunicatives. En temps de crisi, aquesta reputació es posa a prova constantment.
Acabem de ser testimonis d’una situació de crisi del president de l’Estat espanyol Pedro Sánchez. Una crisi que l’ha conduït a considerar la dimissió, prenent-se, sense encomanar-se a cap sant, cinc dies de reflexió per acabar continuant. La seva decisió de comunicar-se primer amb el públic través d’una carta personal (i no una nota institucional) a les xarxes socials va ser un pas inusual, que va atraure l’atenció sobre les noves fórmules en què els polítics poden arribar a gestionar una crisi i, en conseqüència, la seva marca personal. Durant els cinc dies d’espera, aquests detalls no visuals de comunicació no verbal van mantenir a bona part de la població espanyola en suspens. Algú li devia dir, perquè la comunicació de la seva continuïtat dilluns passat, després de cinc dies de reflexió va estar en persona i en directe, amb un to seriós, compungit i autocompassiu.
Més enllà de l’exemple del president espanyol, la comunicació en temps de crisi és un element crític en la preservació de la imatge personal d’un polític. La forma en què s’adreça a l’opinió pública, la transparència amb què comparteix informació i la capacitat de mostrar empatia i responsabilitat poden influir significativament en la manera com el seu nom és percebut per la societat. Pel fet concret que ha propiciat la crisi però, sobretot i si se’n surt, pel seu futur.
És essencial que els polítics facin front a les crisis amb transparència i autenticitat. Les crisis són oportunitats per connectar amb el públic de manera genuïna, demostrar integritat. Això es pot aconseguir de diverses formes: a través de missatges directes, d’entrevistes o comunicats de premsa, però sempre que permetin mostrar cara, veu i rictus; llenguatge no verbal. Aportant una dimensió humana a la comunicació. Humanitzant més i més aquesta professió, cada cop més pervertida.
I és que en general, i no només en temps de crisi (o en campanya electoral), la gestió de la marca personal d’un polític esdevé crucial. En el seu dia a dia, cada acció o paraula pot ser escrutada a fons i amplificada a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Per tant, és imprescindible que els polítics mantinguin la coherència entre les seves paraules i accions, demostrant humilitat i capacitat d’assumir responsabilitats per les seves decisions i les dels seus col·laboradors.
Perquè com en qualsevol altre sector, en política, la marca personal d’un representant públic és la seva carta de presentació. La seva gestió efectiva pot ser determinant per a la supervivència política i la confiança de l’electorat.
En aquesta era global, on la informació es difon amb rapidesa, la capacitat de comunicar de manera transparent i autèntica s’ha tornat més important que mai.
Marta Royo Espinet és publicista i CEO de Mosaiking Comunicació. Article publicat inicialment a El Periódico
