Publicitat

Posa un símbol a la teva vida!

"Des de l'antiguitat, els savis de la tribu, sacerdots, reis i xamans, han utilitzat els símbols a favor seu o del seu poble", l'opinió de Glòria Vilalta

spot_img

Publicat el 1.10.2023 6:00

Opinió

Glòria Vilalta

Publicitat

Un símbol és un signe que el diccionari de la llengua catalana defineix com:

Publicitat
  1. Allò que hom pren convencionalment com a signe d’una cosa o d’una operació, signe.
  2. A diferència del signe, imatge o cosa sensible que hom pren com a signe figuratiu d’una altra per raó d’una analogia que l’enteniment percep entre elles o d’una convenció.
  3. Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.

En totes les definicions, doncs, tenim la paraula signe, que el mateix diccionari defineix com “allò amb què una cosa és representada”.

Els signes s’han utilitzat des de l’antiguitat, des que l’home ha marcat en la terra, en les coves o en una pell d’animal, alguna forma. Aquests signes, doncs, tenen una forma i un color. Això és ja part del signe i, per tant, serà part d’un símbol. De fet és difícil separar el significat de signe i símbol, com es veu prèviament.

Aleshores, quan parlem de símbols parlem de formes, colors i significats. I on trobem formes, colors i significats? Formes i colors, en tot el nostre entorn. Significat, ja és una interpretació d’aquella representació, o un acord personal i social sobre aquell signe o símbol, com seria la paraula escrita. Estem, doncs, envoltats de signes i símbols, que com diu la tercera definició, revelen alguna cosa.

I aquí està -sota el meu parer-, la importància dels símbols. Tots revelen alguna cosa, tenen un significat a darrere, sigui pel color, per la forma o pel que entenem o percebem d’ells.

És important, aleshores, fer-nos conscients de quins signes o símbols tenim al nostre entorn. Un tatuatge d’un cor no és el d’una calavera. Una paraula d’agraïment no és la d’una d’odi. Una fotografia d’un riu tranquil no és la d’un salt d’aigua.

Els símbols en la nostra llar

Què tenim a casa? Quins signes o símbols ens envolten? Si els observem atentament, ens aporten alegria, bellesa, harmonia i felicitat, o indiferència, malestar, por o dolor?

Els mirem o no, estan donant un significat i energia al seu entorn, que ens pot sumar en positiu o no. Per tant, el que tenim en les parets o en les prestatgeries de casa o del nostre lloc laboral, importa.

Des de l’antiguitat, els savis de la tribu, sacerdots, reis i xamans, han utilitzat els símbols a favor seu o del seu poble. Ho veiem en símbols de l’antiga Índia, Babilònia, Egipte, Grècia, Roma… i també en l’heràldica familiar o de les ciutats o països, així com ara en partits polítics i en màrqueting.

Els símbols, si a més a més contenen geometria sagrada i uns determinats colors, són molt més potents. Les esglésies o llocs sagrats n’estan plens. Els logotips de grans empreses, també.

I si nosaltres també aprofitéssim els símbols per crear harmonia en nosaltres i en la nostra llar? Contacteu amb mi sense compromís per saber com, o animeu-vos a venir a un recés de cap de setmana al novembre en què viurem tot això.

Glòria Vilalta i Grau és enginyera especialista en medicina de l’hàbitat, fengshui i benestar personal

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Miriam Reyes: de la poesia del cos a la memòria de Veneçuela

L'autora gallega participarà en el club de lectura de la llibreria de Santaló el 17 de novembre per presentar "La edad infinita"

El caqui: característiques i curiositats

Originari d'Àsia, aporta magnesi i potassi a l'organisme, i també nombroses vitamines que contribueixen al creixement dels ossos

Allà on el cel toca la ciutat: un viatge a l’Observatori Fabra

123 anys d’astronomia, meteorologia i història al cor de Collserola

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí