22 C
Sant Gervasi
| Dijous 24 de setembre de 2020 |

Que el confinament ens faci obrir els ulls

Tot el que ens perdem quan quedem amb els amics i només estem pendents del whats, instagram o de fer fotos, en lloc de gaudir de l'aquí i ara

Marta Trius Chassaigne
Periodista especialitzada en temes culturals i de voluntariat social. He treballat com a responsable de comunicació corporativa a empreses com Larousse editorial i Henkel Ibèrica. Així com a premsa turística i de viatges (Editur) i en agències de comunicació (BPMO Edigrup i premsa Intercomarcal). Col·laboro com a voluntària en temes de comunicació i d'altres, amb diverses entitats socials sense ànim de lucre.

Opinió

Marta Trius

Estem al dia 4 de confinament. Un confinament decretat pel govern amb l’objectiu d’acabar amb la pandèmia del coronavirus (Covid-19). Sens dubte és una situació sense precedents que ens té a tots preocupats i en estat d’alerta. Em pregunto constantment com ho estarà portant tothom: els que tenen nens que han de treballar i atendre’ls alhora; els que, com jo, estan sols a casa seva i fan el possible per distreure’s, treballar i fer més suportable aquesta estranya i molesta situació; la gent gran que està a més espantada per ser un grup especialment de risc, els propis pares; els matrimonis que feia anys que no es parlaven i ara han d’estar les 24 hores del dia junts; els joves que estan acostumats a sortir i quedar amb els amics; el personal de serveis sanitaris del país que està absolutament desbordat, etc… Cadascun de nosaltres té una situació en la qual aquests moments es fan molt durs.

Les anècdotes se succeeixen dia rere dia i els mems i les recomanacions de coses per a fer a casa no deixen d’omplir les pantalles dels mòbils. En moments com aquest una s’atura reflexionar i a pensar per què ha passat això, i t’adones que qualsevol resposta és complexa. El que resulta clar és que amb aquesta situació i tot el que està passant amb el covid-19 al món, això està sent i serà un aprenentatge per a tots. Acostumats com estem a anar tot el dia d’aquí cap allà, corrent i gairebé sense mirar ni escoltar-nos els uns als altres, ara estem aprenent a valorar el que era poder sortir, gaudir dels amics i de la família i fer el que ens vingués de gust sense haver de donar explicacions.

Publicitat

És curiós com quan et tallen les ales és quan t’adones de tot el que tenies i no valoraves, de totes les excuses que buscaves per a no sortir de casa a fer això o allò. Només espero i confio que aquesta situació en que hem d’estar a casa pel bé de la salut de tots, ens ajudi a adonar-nos del bo que té la vida, de tot el que ens perdem quan quedem amb els amics i només estem pendents del whats, instagram o de fer fotos, en lloc de gaudir de l’aquí i ara. Aquí i ara estem tots, un virus ens ha posat el fre, ens ha fet frenar en sec d’un dia per a un altre i ens està dient que anàvem accelerats i que ens anàvem a estavellar, ens està donant un toc d’atenció perquè a partir d’ara i sobretot quan tot això passi, comencem a veure les coses amb uns altres ulls. En definitiva, comencem a viure i gaudir del present i de tot el bo que tenim deixant la crítica i els prejudicis de costat i apostant per les persones que som el més valuós de tot el que ens envolta. #joemquedoacasa

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.