Publicitat

Què pensem de la soledat

spot_img

Publicat el 31.7.2018 9:31

La contrapartida de @elenabulet

Elena Bulet

No m’agrada sentir-me sol

Des del meu punt de vista, l’ésser humà és sociable per naturalesa. Necessitem relacionar-nos, interactuar amb el pròxim, comunicar-li les nostres idees, sentir-nos realitzats emocionalment… Un dels pitjors càstigs que podem patir és quedar-nos isolats, sense poder parlar amb ningú. Ens tornaríem bojos/ges, com nàufrags en una illa deserta. Aquestes interaccions, tan necessàries per nosaltres, són les que ens fan créixer i madurar com a persones. A mesura que ens enfrontem a noves situacions, aprenem i superem reptes. Estant sols/es seria impossible. Per acabar de complementar aquesta perspectiva, m’agradaria que et preguntessis quina és la teva major por. Quedar-te sol en un futur? No vull dir sol/a a casa o fer quelcom sense ningú, sinó no tenir família, amics/gues, parella… Gent en qui et puguis recolzar, que siguin punts de suport diaris. Per aquests motius, la soledat no és del tot bona. Potser a petites dosis, però res d’abusar-ne.

Publicitat

La soledat m’ajuda a connectar amb mi

Estar sol/la és tenir moments de reflexió. Poder escoltar-nos, cuidar-nos i pensar en què és el que volem. L’ésser humà també és soledat. Una soledat sovint associada al silenci. Per exemple, tots tenim records que no volem compartir. Algú molt savi em va dir un dia: “Uno es dueño de su silencio y esclavo de sus palabras”. I tenia tota la raó. De vegades necessitem els nostres racons privats. Instants només per a nosaltres. Quan estem sols/es vivim més intensament les situacions, captem realitats amb els 5 sentits més atents. Soledat és silenci i és quietud. És quelcom bo. És el teu espai, el moment de descans, una bombolla d’aïllament de la societat. Quantes vegades un/a torna a casa, s’estira al llit i sospira, tot gaudint d’un silenci suau que t’abraça. Quan la teva rutina va massa atapeïda, tota plena d’activitats sense pausa, cadascuna amb un grup de gent diferent, sense temps per un/a mateix/a, el teu cos acaba esclatant. Dient-te prou. Demanant-te soledat.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

Les lluites per salvar el patrimoni verd dels barris fan pinya

Persistir i generar aliances amb altres plataformes i la societat civil: l'estratègia compartida de diverses entitats que batallen per preservar espais verds als barris

Esmen celebra 35 anys d’inclusió i acompanyament a les persones amb una trobada farcida d’art i emoció

Més de 200 persones es van reunir per commemorar més de tres dècades de treball continu a favor de la inclusió i el benestar de les persones amb discapacitat intel·lectual

La vinculació de José Zorrila amb Sarrià

El dramaturg i poeta romàntic s'instal·lava amb certa freqüència a una torre del carrer Jaume Piquet per visitar a Manuel Mata

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí