Publicitat

De banc no se n’ha rescatat cap

L'opinió de Miquel Saumell sobre l'anomenat 'rescat de la banca'

spot_img

Publicat el 15.1.2024 17:00

Opinió

Miquel Saumell

Va ser un dels episodis més lamentables de la nostra història econòmica recent, i va suposar pel contribuent un cost altíssim que no es recuperarà mai. Es parla d’uns 65.000 milions, però la xifra exacta no la sabrem mai. Parlem d’aquell episodi mal anomenat com el ‘rescat de la banca’, és a dir, el rescat per part de l’estat espanyol d’unes institucions financeres mal gestionades, i algunes en fallida. Però convé recordar que de banc no se’n va rescatar cap, i de banca, tampoc. I de caixa ben gestionada, tampoc se’n va rescatar cap.

Publicitat

Amb les coses de menjar no s’hi juga, i no s’hi val a fer demagògia barata. Una caixa no és un banc. Un banc és una societat anònima que té uns propietaris, anomenats accionistes, els quals, quan adquireixen les accions, saben a què aspiren —a cobrar uns bons dividends—, i a què s’exposen —a veure’n reduït el valor fins a perdre els diners invertits si les coses van mal dades—.

Publicitat

Les caixes, en canvi, no tenen propietaris. Les caixes d’estalvis que es van rescatar amb els nostres diners no tenien accionistes, i eren dirigides, molt mal dirigides, per cert, per polítics que no estaven preparats per fer de financers. No és una diferència menor. Ben mirat, a qui es va rescatar no va ser a unes institucions de crèdit gairebé en fallida, que també, sinó als seus impresentables gestors, polítics de tots els partits. Si no hi hagués hagut aquell rescat tan vergonyós, molts dels polítics que van deteriorar els balanços d’aquelles institucions amb total impunitat segurament haurien acabat a la presó.

“Uns culpables han tapat uns altres culpables, i la festa, com passa sempre, l’ha acabat pagant el contribuent”

No deixa de sorprendre que, encara ara, alguns polítics confonguin, interessadament, els termes d’aquella operació. Alguns polítics semblen haver oblidat que al capdavall a qui es va rescatar va ser als seus companys de partit, uns personatges que es pensaven que gestionar una institució financera era tan fàcil com resoldre un sudoku. I dit tot això, diré també que jo no hauria rescatat aquelles caixes; les hauria deixat caure, com es deixa caure qualsevol altre negoci que fa fallida. Així funciona l’economia de mercat tal com jo l’entenc.

Els responsables d’aquell desastre financer van ser tant polítics de dretes com polítics d’esquerres. Uns culpables han tapat uns altres culpables, i la festa, com passa sempre, l’ha acabat pagant el contribuent. Tot plegat ha constituït una gran injustícia social, també perquè molts d’aquells personatges continuen administrant pressupostos públics i presumint de grans gestors. I tothom que conegui mínimament el tema sap que aquells individus no eren res més que uns grans depredadors dels recursos públics.

Miquel Saumell es dedica al comerç exteior

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí