Naturalment Curiosos
Marc Talló i Neus Mestre
L’altre dia a la consulta del centre d’atenció primària una doctora es queixava que molts pacients deixen de prendre els antibiòtics quan ja es troben bé, enlloc de seguir el tractament fins el final. La conseqüència d’aquesta pràctica és que es creen resistència els antibiòtics. Però a què es referia la doctora? Què vol dir que hi hagi resistència a un antibiòtic?
Les espècies poden evolucionar i adquirir habilitats que les permetin adaptar-se al medi, tal com Darwin va proposar a mitjans del segle XIX. Per tal d’aconseguir-ho cal que en una població hi hagi variabilitat de manera que els individus que, per casualitat, tinguin unes característiques adequades per viure en el medi sobreviuran. D’altra banda, els individus amb característiques desfavorables no sobreviuran ni tindran descendència. Com a conseqüència, en la següent generació la majoria d’individus tindran les característiques favorables. Aquest mecanisme d’evolució es coneix com a selecció natural.
Un exemple de com actua la selecció natural és justament la resistència als bacteris. Quan tenim una infecció per bacteris no tots els bacteris que ens infecten són completament iguals, encara que siguin de la mateixa espècie. Alguns poden, per exemple, contenir un trosset més d’ADN que els doti d’alguna habilitat extra. A més, cada vegada que un bacteri es divideix (un bacteri creix molt fins a dividir-se i originar dos bacteris) poden haver-hi errors a l’hora de copiar l’ADN que, per atzar, es tradueixin en adquirir una nova característica. Aquesta variabilitat en els bacteris, a l’hora de seguir un tractament, provoca que no tots els bacteris siguin eliminats pels antibiòtics amb la mateixa eficiència.
En un tractament que dura set dies, pot ser que al cap de tres dies més de la meitat dels bacteris ja siguin eliminats i conseqüentment nosaltres ja ens trobarem bé. Si seguim prenent l’antibiòtic s’eliminaran la resta de bacteris i ja no ens tornarem a posar malalts. Ara bé, si deixem de prendre l’antibiòtic els bacteris supervivents creixeran i ens tornarem a posar malalts. El problema està, en què majoritàriament aquests nous bacteris seran difícils de matar amb l’antibiòtic utilitzat. Per tant, un tractament de set dies amb el mateix antibiòtic pot ser que no sigui suficient. Si aquesta pràctica se segueix una vegada i altra, al final haurem seleccionat una variant del bacteri que sigui resistent a l’antibiòtic en qüestió. Com a conseqüència, aquest antibiòtic deixarà de ser útil i caldrà desenvolupar-ne un de nou.
Així que ja sabeu, encara que no és bo abusar i prendre massa antibiòtics, si comenceu un tractament cal seguir-lo fins al final. Així evitareu recaure en la mateixa infecció i col·lectivament aconseguirem que hi hagi menys resistència als antibiòtics.
Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans i recolliran les propostes de temes a naturalmentcuriosos@gmail.com
