Fotografia de Rosa Castells

gent del barri

Jesús Mestre

Salvador Albuixech i Mañas (Barcelona, 1946) és editor, comerciant i dirigent veïnal. És president de l’Associació de Comerciants de Sant Gervasi, Barnavasi i Galvany Comerç des de 1998. Aquesta entitat es va constituir el 1984 i actualment té més de 600 comerços associats. És vicepresident del Consell del Districte i promou formes de col·laboració dels comerciants amb els veïns del barri, com ara la Mostra d’Entitats i Comerços. Forma part, en representació de Barnavasi, del Fòrum Ciutat i Comerç, presidit per l’alcalde.

Tot i néixer al barri de la Sagrada Família, és veí de Sant Gervasi des de fa molts anys. 

El pare tenia una empresa constructora i va fer una sèrie d’edificis al barri. Per exemple, va construir una casa de veïns de la Ronda de Mitre amb Balmes, la urbanització del carrer Castanyer entre Teodora Lamadrid i Sant Gervasi de Cassoles o va obrir el carrer Pujol, entre Arimon i Bisbe Sivilla. Per tant, la família va venir a viure al barri.

Quina és la vostra dedicació professional? 

La meva professió és d’editor, treballo com a gerent d’una empresa del grup Z. També vaig escriure a El Correo Catalán, El Periódico i altres diaris. I vaig prendre a fer d’editor: a supervisar el què es publica i com es diu. Aleshores, amb un amic, vam decidir muntar una editorial amb l’objectiu de fer una revista de caràcter popular, de safareig, una mena d’Hola en català. Vam demanar ajuda a la Generalitat i vam fer una revista de modes. Però no ens en vam sortir. Aleshores és quan vam començar a col·laborar amb la revista de Barnavasi, que va aparèixer l’any 1987 i nosaltres la vam agafar cap al 1990, quan havien sortit 10 números, i vam fer Sant Gervasi Informació, de la que van sortir 150 números. No era per negoci, sinó per estima a l’associacionisme del barri.

Per què us vau interessar amb l’associacionisme de barri? 

Sempre he estat vinculat a l’associacionisme. L’any 1964 vaig formar part de la junta directiva dels Sindicats Democràtics d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Un dia la meva dona, que tenia una botiga al barri i era sòcia de Barnavasi, em va portar a una reunió de l’associació que en aquell moment tenia com a president el joier Joan Abad i de vicepresidenta la Rosa Castells. I em van demanar d’entrar a la Junta: vaig ser tresorer, vicepresident, coordinador de Barnavasi i Galvany Comerç i, finalment, el 1998 em van escollir president.

Participeu, a escala de ciutat, a la Fundació Barcelona Comerç? 

El 1994 ens vam unir vuitanta-set associacions de Barcelona per pressionar contra la LAU, la Llei d’Arrendaments Urbans que, a partir de l’1 de gener de 1995, alliberava els lloguers urbans. Vam aconseguir, fent de lobby tant a Barcelona com a Madrid, una moratòria de vint  anys, que és la que ara ha vençut. A partir d’aquest moviment vam crear una primera associació d’associacions de comerciants de Barcelona, Comerç Actiu, d’on era vicepresident, i va durar un parell d’anys. Va permetre però, crear els eixos comercials de Barcelona i, ara fa deu anys, es va fundar la Fundació Barcelona Comerç que és la dinamitzadora de les iniciatives del comerç de proximitat a la ciutat. La Fundació va unir setze eixos de comerç de tota la ciutat.

El gran comerç no és el nostre sector. Hi ha una guerra soterrada, no cruenta, entre les grans superfícies i el comerç de proximitat. I és una guerra que per molt que plorem, per molt que diem, per molt que no volem, la va guanyant el comerç de proximitat: des de fa més de 10 anys, la quota de mercat de les grans superfícies és el 15% i la del comerç de proximitat és del 85%. I això no s’ha mogut en els darrers deu anys. Per tant estem guanyant la batalla… la guerra, vés a saber.

Quin és el futur del comerç de proximitat? 

La imatge del comerç de proximitat ha canviat molt, ha millorat i s’ha posat de moda. És el veritable comerç sostenible. Es diu que el futur serà el comerç per Internet. Potser si, però en aquest moment només significa el 2% del total, sobretot comprèn els sectors de viatges, llibres… i poca cosa més. Les vendes de les grans superfícies per Internet són poc interessants per la seva logística. El que ara s’entreveu, és que la compra per Internet ha de passar pel comerç de proximitat: és a dir, tu demanes per Internet un producte, per exemple dotze refrescos, i la central de vendes i distribució que recull la comanda demanarà al comerç més proper a casa teva que té aquest producte, que te’l porti. El comerciant de proximitat cobrarà una comissió i la central de vendes queda alliberada de la resta de tràmits: facturació, empaquetatge, missatgeria, etc. Això serà el futur. Jo no concebo una ciutat sense comerços, i només amb missatgers per tot arreu. Se centralitzarà la venda, però no la distribució de les mercaderies que és la funció tradicional del comerç de proximitat.

També participeu en la vida política del barri a partir del Consell de Barri de Sant Gervasi – la Bonanova, d’on sou vicepresident. 

Barnavasi i l’Associació de Veïns vam fer un intercanvi d’idees i vam constituir la Comissió de Festes que ens va permetre reformar, establir i arrelar la Festa Major de Sant Gervasi que estava morta. Això em va portar al Consell de Barri. Les primeres reunions, fa uns sis anys van servir per fer un Pla de Futur 2010-2020. Però durant aquest mandat només s’ha fet seguiment del Pla que, de fet, s’ha superat i s’ha de modificar. El Consell de Barri també s’ha de rehabilitar. Una bona idea és baixar a peu de carrer els temes polítics de barri. Però si només consisteix en què vingui el regidor de torn a fer la seva propaganda, no té sentit, s’ha de permetre a la gent que protesti, que s’expressi, això és el que li donarà vida. Ha de ser diferent de l’Audiència Pública o del Plenari de Districte, ha de ser més viu. D’altra manera no té sentit.

Que opineu de les darreres obres al barri. 

La meva idea de futur seria reconvertir el carrer de Sant Gervasi de Cassoles com a “carrer major” del barri. Pot ser molt maco, però sobretot ha de tenir molta vida i estar ple d’establiments comercials. S’ha fet una primera fase, entorn de la Biblioteca, i cal seguir fins a la plaça Bonanova. I després cap avall fins a Mitre. També cal solucionar la plaça de Frederic Soler, sobretot la façana posterior del mercat, i obrir botigues arreu de la zona, al lloc on avui encara hi ha magatzems i locals tancats. També s’ha de fer alguna cosa a Balmes, entre la plaça Molina i Mitre: hi ha 72 comerços que malviuen per no tenir les mínimes condicions de vorera. I la mobilitat del barri s’ha de millorar, ressituar. S’ha de replantejar seriosament la mobilitat al carrer Balmes.

Creieu que al barri li falta sentiment de pertinença? 

Si, una de les coses que està costant més, és això. Fa uns anys vam fer una enquesta, i molt poca gent deia sentir-se de Sant Gervasi. Molts deien que eren de Sarrià o de Sarrià – Sant Gervasi. S’han de fer accions que ajudin. La Festa Major està fent una mica de caliu perquè la gent se senti més de Sant Gervasi. Crec que es va pel bon camí. També els llibres que s’han fet sobre el barri, les revistes, tot això ajuda a mantenir aquest caliu.

Us agrada molt la història i ha escrit diversos llibres sobre la ciutat i el barri. 

Conèixer la història és preservar el futur. M’agrada la història antiga, però també m’interessa la història del país Catalunya, però entenent per país la meva ciutat, Barcelona, i sobretot on visc, Sant Gervasi.

Un racó de Sant Gervasi que us agradi? 

M’agrada molt la zona de l’antiga riera del Frare Blanc que anava paral·lela a l’avinguda del Tibidabo i arribava fins a la Tamarita. És un lloc molt maco. I seure i estar-se una estona als jardins de la Tamarita és magnífic. La casa hagués estat un lloc extraordinari per fer-hi un centre cívic.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here