Publicitat

La sàlvia, una de les principals herbes remeieres en la tradició mediterrània

Té unes flors blavoses i d’olor discreta, i els antics frares també l'empraven a la cuina per a perfumar la carn de bou

spot_img

Publicat el 29.6.2024 11:50

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

Publicitat

Avui em plau de presentar una de les principals herbes remeieres en la nostra tradició mediterrània: la sàlvia (llat., Salvia officinalis). Aquesta planta té una gran importància en la medicina popular, i àdhuc científica, car és una planta qualificada pels apotecaris d’oficinal.

Publicitat

Les plantes oficinals són aquelles que entren en els preparats farmacèutics; podríem dir que és com si fossin les herbes santes dels apotecaris atesa llur eficàcia. Els antics caputxins tingueren un coneixement força precís a propòsit dels principis actius tant de les herbes santes i aromàtiques com, també, de les herbes oficinals, particularment sobre la sàlvia, la calèndula, la fumària, la morella i el romaní.

La sàlvia és una planta que té unes flors blavoses i d’olor discreta disposades en forma d’espiga. Aquestes flors, escaldades, solien ser utilitzades per a perfumar les aigües destinades a la confecció de col·lutoris per a la vista i, sobretot, eren usades per a la preparació de bàlsams per a desinfectar i cicatritzar les ferides, especialment les bucals i les nafres de les cames.

Els caputxins Fra Salvador de Barcelona († 1773) –que era l’herbolari del convent barceloní de Santa Madrona situat on actualment hi ha la plaça Reial– i el prestigiós infermer Fra Jacint de Sarrià († 1778), ambdós religiosos, conegueren i empraren amb notable eficàcia les herbes santes i les plantes oficinals, particularment la sàlvia, que descriviren com una herba remeiera “tònica y estomacal, y molt bona per a la debilitat de lo estómach, catarros, diarrees cròniques, car facilita les digestions y convé de prendrer, així després de sopar y de dinar, una cullerada de Sàlvia d’Aragó en infusió barrejada ab una cullerada d’anís y d’aiguanaf” (APCC, Receptari, s. f.).

Els antics frares també empraren la sàlvia a la cuina per a perfumar la carn de bou amb brots de sàlvia, que collien ben florida a les hortes conventuals entre maig i juliol i que feien assecar a l’ombra per tal de ser usada en algunes receptes de la cuina caputxina. La tradició popular de casa nostra s’ha referit a la sàlvia en algunes de les seves dites i refranys. Per exemple, es deia a la ruralia de Catalunya: “la sàlvia ho cura tot” i “la sàlvia ho salva tot”, mentre que en els convents s’afirmava, a guisa d’apotegma, “qui té sàlvia en lo seu hort, un gran remei té molt a prop”. A l’article vinent tractaré, si Déu vol, sobre les virtuts de l’orenga.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una guia per temps de bolets

Josep Maria Vidal i Fina Comas publiquen un llibre sobre 25 bolets, la seva descripció, qualitats i com cuinar-los

Els gínjols: curiositats i usos medicinals

D'on ve l'expressió "més content que un gínjol?"

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat

L’alfàbrega: propietats i usos

És una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries
spot_img

Sarrià estrena un nou hort comunitari i ecològic

Situat al carrer Ràfols va ser un dels sis projectes guanyadors a Sarrià – Sant Gervasi durant la primera convocatòria dels pressupostos participatius de l’any 2020

El pregó de la Festa Major de Sarrià 2025

"Som colles de valors, de reivindicació feminista, som moltes, fortes i ben plantades, som faldilles, pantalons blancs, gegantes sense límits, som espurnes i som orgull"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí