Publicitatspot_img
spot_img

La sàlvia, una de les principals herbes remeieres en la tradició mediterrània

Té unes flors blavoses i d’olor discreta, i els antics frares també l'empraven a la cuina per a perfumar la carn de bou

Publicat el 29.6.2024 11:50 · Actualitzat el 30.6.2024 10:30

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

Avui em plau de presentar una de les principals herbes remeieres en la nostra tradició mediterrània: la sàlvia (llat., Salvia officinalis). Aquesta planta té una gran importància en la medicina popular, i àdhuc científica, car és una planta qualificada pels apotecaris d’oficinal.

Publicitat

Les plantes oficinals són aquelles que entren en els preparats farmacèutics; podríem dir que és com si fossin les herbes santes dels apotecaris atesa llur eficàcia. Els antics caputxins tingueren un coneixement força precís a propòsit dels principis actius tant de les herbes santes i aromàtiques com, també, de les herbes oficinals, particularment sobre la sàlvia, la calèndula, la fumària, la morella i el romaní.

La sàlvia és una planta que té unes flors blavoses i d’olor discreta disposades en forma d’espiga. Aquestes flors, escaldades, solien ser utilitzades per a perfumar les aigües destinades a la confecció de col·lutoris per a la vista i, sobretot, eren usades per a la preparació de bàlsams per a desinfectar i cicatritzar les ferides, especialment les bucals i les nafres de les cames.

Els caputxins Fra Salvador de Barcelona († 1773) –que era l’herbolari del convent barceloní de Santa Madrona situat on actualment hi ha la plaça Reial– i el prestigiós infermer Fra Jacint de Sarrià († 1778), ambdós religiosos, conegueren i empraren amb notable eficàcia les herbes santes i les plantes oficinals, particularment la sàlvia, que descriviren com una herba remeiera “tònica y estomacal, y molt bona per a la debilitat de lo estómach, catarros, diarrees cròniques, car facilita les digestions y convé de prendrer, així després de sopar y de dinar, una cullerada de Sàlvia d’Aragó en infusió barrejada ab una cullerada d’anís y d’aiguanaf” (APCC, Receptari, s. f.).

Els antics frares també empraren la sàlvia a la cuina per a perfumar la carn de bou amb brots de sàlvia, que collien ben florida a les hortes conventuals entre maig i juliol i que feien assecar a l’ombra per tal de ser usada en algunes receptes de la cuina caputxina. La tradició popular de casa nostra s’ha referit a la sàlvia en algunes de les seves dites i refranys. Per exemple, es deia a la ruralia de Catalunya: “la sàlvia ho cura tot” i “la sàlvia ho salva tot”, mentre que en els convents s’afirmava, a guisa d’apotegma, “qui té sàlvia en lo seu hort, un gran remei té molt a prop”. A l’article vinent tractaré, si Déu vol, sobre les virtuts de l’orenga.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià

Notícies relacionades

Els usos remeiers i gastronòmics de l’ametlla a la tradició catalana

L’ametlla forma part de la tradició agrícola, remeiera i gastronòmica de Catalunya. Descobrim varietats, usos tradicionals i algunes receptes

Llegums i cuina catalana

Valorades per la seva versatilitat en temps de crisi i abstinència, els llegums es van convertir en el gran aliment de la cuina caputxina

Coliflor i bròquil avinagrats: el remei de convent que reforça el sistema immunològic

Les conserves tradicionals amb vinagre de poma que els frares elaboraven per conservar aliments i cuidar la salut

Les cols: característiques, curiositats i usos

Des de l’edat de pedra, i molt abans del conreu hortícola de la col, els antics pobladors de la península Ibèrica ja potenciaven el gust dels primitius brous tribals amb fulles de col; des de molt antic, l’home s’ha fixat en aquesta planta, força comú, tan vistosa, de fulles amples i verdoses, d’un gust tan peculiar
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí