Publicitat

La Sareb continua sense cedir cap pis per a lloguer social a Sarrià-Sant Gervasi

En l'últim any només s'ha aconseguit desplaçar del mercat privat al lloguer social i assequible 22 pisos, la xifra més baixa de la ciutat

spot_img

Publicat el 12.12.2023 15:41

Societat

Sergi Alemany

L’Ajuntament de Barcelona ha fet pública aquest dimarts la renovació de la cessió de 143 pisos destinats a lloguer social per part de la Sareb al consistori, en un pacte pioner nascut el 2015 amb l’alcaldessa Ada Colau, entre l’anomenat banc dolent i l’administració. A més, s’hi afegeixen 23 habitatge més, però cap d’ells es troba a Sarrià-Sant Gervasi, on fa escassos dies s’han desallotjat la Ruïna i el Kubo, dos edificis buits propietat de la Sareb. Aquesta societat apareguda del rescat públic a la banca privada arran de la crisi del 2008, tampoc cedeix habitatges als districtes de l’Eixample i les Corts.

Publicitat

De fet, en l’últim any a Sarrià-Sant Gervasi només s’ha aconseguit desplaçar del mercat privat al lloguer social i assequible un total de 22 pisos, la xifra més baixa de tota la ciutat. D’aquests, 16 estan gestionats a través de la borsa d’habitatge de la ciutat, i 6 pertanyen a la fundació privada Hàbitat3, que és qui gestiona l’habitatge social de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. En canvi, no s’hi ha destinat cap pis de la Sareb, ni tampoc cap habitatge d’ús turístic (HUTs).

Publicitat
Font: Ajuntament de BCN

La distribució territorial dels pisos de la Sareb

Amb la renovació d’aquest conveni, per quatre anys, l’Ajuntament pagarà un cànon d’entre 75 i 125 euros mensuals per cadascun dels habitatges fins al 2027, quan hi haurà opció de renovar l’acord anualment fins a un màxim de quatre anys més. És a dir, que passat aquest termini el pacte entre les dues parts estableix que els habitatges retornaran a mans de la Sareb, que subrogarà els contractes de lloguer vigents. El conveni, això si, reserva per a l’Ajuntament de Barcelona el dret preferent de compra dels habitatges cedits durant la seva vigència.

Els 143 habitatges cedits per la Sareb i els 23 que se cediran amb el nou conveni estan distribuïts territorialment a la ciutat de la següent manera.

  • Ciutat Vella: 2 habitatges
  • Sants-Montjuïc: 20 habitatges
  • Gràcia: 4 habitatges
  • Horta-Guinardó: 23 habitatges
  • Nou Barris: 77 habitatges
  • Sant Andreu: 26 habitatges
  • Sant Martí: 14 habitatges

Els sindicats d’habitatge exigeixen lloguers socials pels 15 veïns amenaçats de desnonament a la Bonanova

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Barcelona homenatja els alcaldes de l’etapa democràtica amb la Medalla d’Or 

Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau reben la màxima distinció de la ciutat en un acte marcat per homenatges i alguna tensió

L’Ajuntament descarta un nou CAP a la Bonanova per aquest mandat

Els veïns defensen que és un barri amb una "població envellida" amb dificultats per desplaçar-se fins al centre de Vallcarca

Sarrià-Sant Gervasi disposarà de sis nous espais d’ombra abans de l’estiu

L'actuació s'emmarca en el Programa d'Ombres i s'efectuarà a diverses àrees de joc i escoles del districte

Entitats veïnals denuncien el bloqueig de l’Ajuntament a demandes dels pressupostos participatius

Diverses associacions de la ciutat han presentat una queixa formal a la Sindicatura de Greuges
spot_img

Afrontar la incapacitació en la vellesa: emocions, acompanyament i recursos de suport

Envellir comporta canvis físics i cognitius, que poden generar sentiments difícils de gestionar. La pèrdua d’autonomia no és només una qüestió pràctica: implica un procés emocional complex que cal acompanyar amb sensibilitat i recursos

Una maleta estratègica, el relat d’Elsa Corominas

"L’estiu va ser extraordinari. La va trucar, van quedar, es van caure bé i van intercanviar maletes, llibres, roba, impressions i històries. Per Nadal van omplir les dues maletes verdes conjuntament per anar a casar-se a Ciutadella"

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]