Notícies de Sarrià
Juanjo Compairé
Per tercer any consecutiu, Sarrià Sant Gervasi Refugi ha organitzat la nit de divendres 14 de setembre un cinefòrum “a la fresca” a la plaça del Consell de la Vila de Sarrià. En aquest cas es tractava d’un film antic en el temps – de l’any 1990 -, però sorprenentment molt actual: “Les cartes d’Alou”, dirigit per Montxo Armendáriz.
L’acte ha estat presentat per Raquel Prado i Manel Diéguez i hi ha assistit més d’un centenar de persones.
La pel·lícula i el seu protagonista
Quina barreja de sentiments ha de sentir un actor quan ha de representar en la pantalla peripècies que en gran part ell també ha viscut! Aquest és el cas de Mulie Jarju, actor nascut a Ghana que quan va protagonitzar aquest film era un ghanès sense papers. Mulie – qui ens fa la presentació i després respon les preguntes del públic – també havia treballat remenant deixalles o com a clandestí a una fàbrica de Mataró.
La pel·lícula, com la pròpia vida del seu protagonista – guanyador de la Concha de Oro a Sant Sebastià – és una història de supervivència i superació. Un relat viscut – contra el que hom podria pensar- amb optimisme i fins i tot -si més no, a estones- amb bon humor.
Acolliment
Avui, quan una part d’Europa gira el cap davant l’arribada de refugiats i de migrants, la mirada de Mulie i tants altres com ell ens retorna una imatge no gaire afalagadora. Veiem, sí, anècdotes de solidaritat, però també de racisme més o menys subtil. I sobretot – i el que és molt més greu – de racisme institucional.
El diputat Marcelo Expósito, que intervé abans de la projecció, es pregunta, com ho fan molts espectadors: Com és possible que gairebé tres dècades després gairebé res hagi canviat? Com hem acceptat que al nostre país hi hagi persones que conviuen amb nosaltres privades de drets? Perquè recordem els migrants que estan tancats a la Gardunya en demanda de drets.
Al costat de la pantalla, una pancarta resumia l’esperit de l’acte: “Enderroquem murs. Obrim portes. Acollim”.
