Publicitat

Suzanne, la musa inspiradora de Cohen

spot_img

Publicat el 19.10.2016 9:30

El Faristol

Eduard Sant i Chalois

Al llarg de la història de la música, enmig de belles i emotives lletres i melodies, sovint s’amaguen curioses històries no obligatòriament sentimentals amb persones anònimes. A continuació us explicaré a qui va dedicar Leonard Cohen el seu primer gran èxit comercial, Suzanne.

La Suzanne, que tant va fascinar a Cohen, (confessat per ambdues parts) era Suzanne Verdal, una bella i innocent (segons paraules del mateix Cohen) hippy canadenca, esposa d’Armand Vaillancourt, escultor i bon amic del cantautor.

Publicitat
Suzanne Verdal.
Suzanne Verdal.

L’estiu del 1965, aquesta relació entre Suzanne i Cohen es va  intensificar quan ella es va separar definitivament d’Armand Vaillancourt. Durant aquells mesos estiuencs, Cohen la va visitar diverses vegades en el seu apartament. Sota la llum de les espelmes i bevent el famós té amb trossos de taronja que se cita en la lletra de la cançó, es podien passar tardes senceres reflexionant sobre les seves vides i pensaments respectius. I quan no estaven tancats en l’apartament, els dos passejaven per un dels llocs preferits d’ella: els voltants del riu St. Lawrence així com Notre-Dame-de-Bon-Secours (una petita capella a prop del port). Tot aquest ambient, anava molt acord amb la mentalitat artística-hippy de l’època.

En contra de les aparences i segons els mateixos protagonistes, aquesta relació platònica no va anar a més.

L’èxit arriba a Leonard Cohen

Desgraciadament, a la vegada que Cohen es convertia en una estrella mundial gràcies a aquest tema, la vida personal de Suzanne Verdal es va convertir en un rosari de desgràcies. Es va dedicar a ser coreògrafa i ballarina de petits espectacles viatjant per tots els Estats Units. Un dia va caure d’una escala trencant-se l’espatlla. Aquest desgraciat accident, li va suposar el final de la seva carrera com a ballarina i es va veure obligada a demanar almoina pels carrers de la localitat californiana de Venise Beach. Al seu càrrec tenia els seus tres fills, de tres marits diferents.

Pel que fa a la seva relació amb un Leonard Cohen, ja consolidat en el panorama musical, només van coincidir dos cops més.

La primera, mentre Cohen actuava a Minnesota, ell la va percebre entre el públic i al final de la funció es va apropar a ella i li va dir textualment “Em vas regalar una bonica cançó, noia”.

La segona vegada, a la plaça del port vell de Mont-real, Suzanne, malauradament molt degradada físicament, estava ballant a canvi d’almoines. En aquest mateix moment, Cohen passejava per aquesta plaça. Ella el va reconèixer entre la multitud i el va saludar. Segons Verdal, Cohen tot i reconèixer-la, la va ignorar completament.

Un trist final i desagraïment per la protagonista d’una de les cançons més bella dels darrers 50 anys. Millor que ens quedem amb la Suzanne dels anys 60 i que va servir d’inspiració.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Concert dels “valsos Boston” de Clifton Worsley en el centenari de la seva mort

L'Acadèmia Barcelona Concertante acull un homenatge conduït pel musicòleg Joan Montón

El Cicle de Música de Cambra ofereix un programa clàssic i brillant

Programa del cinquè i sisè concert del IV Cicle de Música de Cambra del Teatre Sarrià

La música com a eina terapèutica pels malalts d’Alzheimer

La música genera canvis en els mecanismes neuronals i, per tant, en les funcions cerebrals afectades provocant estímuls

L’any Alícia de Larrocha arriba al mes de l’aniversari de la pianista

El dia 22 de maig s'organitzarà un acte central entorn de la seva figura
spot_img

El neolític: l’origen d’un món nou

La domesticació de plantes i animals, iniciada fa uns 10.000 anys, va donar lloc a transformacions que encara avui condicionen les societats humanes

La desolació del “western” llatinoamericà: Páramo herido, de Fabio Neri

Una novel·la que subverteix els codis del gènere clàssic per radiografiar les cicatrius del colonialisme

Mariona Sodupe: “Els químics són els arquitectes de la matèria, perquè dissenyen i sintetitzen molècules amb propòsits concrets per millorar-nos la vida”

La investigadora en química teòrica, veïna de Sarrià, parla en aquesta entrevista de simulacions moleculars, intel·ligència artificial i dels reptes actuals de la recerca i la universitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí