Fra Valentí Serra de Manresa
Fra Valentí Serra de Manresa és religiós caputxí i sacerdot. Doctor en història per la Universitat de Barcelona, en els darrers anys s’ha dedicat a l’estudi de les principals tradicions populars i religioses de Catalunya, particularment a propòsit del pessebre i de la tradició remeiera i gastronòmica catalana. Alhora, és autor de nombrosos llibres i articles de recerca, especialment d’història franciscana. Des de l’any 1987 és arxiver i director de la Biblioteca Hispano-Caputxina ubicada al convent de caputxins de Sarrià i, des del 2015, és redactor del cèlebre Calendari de l’Ermità dels Pirineus. El setembre de 2015 inicià la sèrie “Remeis i cuina de convent” en el periòdic El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià.
La xirivia, l’hortalissa pròpia de la cuina hivernal europea
Aquest aliment té una gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi, és depuratiu del fetge i regula colesterol
Conrear i guisar els cigrons
La seva destacada aportació d’hidrats de carboni d’absorció lenta els converteixen en una beneficiosa font d’energia per a l’organisme
Les llenties, un llegum del neolític que regula la tensió arterial
Les llenties, un llegum del neolític que regula la tensió arterial
L’ordi i la civada, dos cereals que ajuden a rebaixar el nivell de colesterol
De tots dos se'n poden extreure begudes amb nombroses propietats, com l'ordiat o la llet de civada
La murtra, un bon substitutiu del llorer a la cuina i una planta per a infusions
La infusió de fulles i baies de la murtra és de gran utilitat per a estovar la tos i, també, per a combatre les infeccions bucals
La xufla, un tubercle dolç de bon nodriment que és originari d’Egipte
De la xufla els francesos en diuen “castanya de terra”, però on el cultiu té una més gran importància i expansió és a l’Horta de València
Publicitat
L’orenga, una planta vital a infusionar en una ratafia de nous verdes
En la tradició gastronòmica de les terres de Catalunya i d’Aragó, l’orenga florida s’ha usat força sovint
La sàlvia, una de les principals herbes remeieres en la tradició mediterrània
Té unes flors blavoses i d’olor discreta, i els antics frares també l'empraven a la cuina per a perfumar la carn de bou
El marduix, una planta d’olor emprada a la cuina conventual en la sopa, les faves i guisats
També s’utilitzava en la fabricació de la cervesa fins que fou desplaçada pel llúpol
L’escarola i el xató, un dels plats més destacats de les poblacions vitícoles
El conreu de la xicoira, l’endívia i l’escarola, amb una gran varietat, especialment en temps hivernal, és molt antic arreu d’Europa
Les propietats terapèutiques de l’all: saps quines són?
A banda de ser un magnífic antibiòtic natural i un poderós contraverí, és depuratiu, antireumàtic i s'usa per a reduir el colesterol i rebaixar la hipertensió
El moniato: un aliment de tardor que ajuda al trànsit intestinal i és bo pel fetge, els ulls i la pell
Un tresor gastronòmic d'arrels mil·lenàries de l'Amèrica Central amb propietats beneficioses i més sodi que la patata
Publicitat



