Fra Valentí Serra de Manresa

L’orenga, una planta vital a infusionar en una ratafia de nous verdes

En la tradició gastronòmica de les terres de Catalunya i d’Aragó, l’orenga florida s’ha usat força sovint

La sàlvia, una de les principals herbes remeieres en la tradició mediterrània

Té unes flors blavoses i d’olor discreta, i els antics frares també l'empraven a la cuina per a perfumar la carn de bou

El marduix, una planta d’olor emprada a la cuina conventual en la sopa, les faves i guisats

També s’utilitzava en la fabricació de la cervesa fins que fou desplaçada pel llúpol

L’escarola i el xató, un dels plats més destacats de les poblacions vitícoles

El conreu de la xicoira, l’endívia i l’escarola, amb una gran varietat, especialment en temps hivernal, és molt antic arreu d’Europa

Les propietats terapèutiques de l’all: saps quines són?

A banda de ser un magnífic antibiòtic natural i un poderós contraverí, és depuratiu, antireumàtic i s'usa per a reduir el colesterol i rebaixar la hipertensió

El moniato: un aliment de tardor que ajuda al trànsit intestinal i és bo pel fetge, els ulls i la pell

Un tresor gastronòmic d'arrels mil·lenàries de l'Amèrica Central amb propietats beneficioses i més sodi que la patata
Publicitat

El pebrot i la salsa Tabasco

És un fruit molt vitamínic utilitzar com a condiment, junt amb el bitxo

Els poders de l’albergínia

És una hortalissa estiuenca molt tonificant i un poderós antioxidant, a més de ser molt agraciada en minerals

Cuinar els pèsols, una hortalissa molt apreciada en la gastronomia mediterrània

En trobem abundosament, en el seu punt de dolçor, entre els mesos d’abril a juny

L’api, talment el porc de les hortalisses

De l’api, una de les hortalisses més saludables i nutritives, s’aprofita tot: la fulla, el tronxo, l’arrel i la sement

La carxofera, depurativa del fetge i estimada en les dietes d’aprimament

Els romans se la menjaven laminada i adobada, a guisa de carpaccio, i també es menjaven el cor de la carxofa tendre

El julivert, un excel·lent vitamínic

És l’element més destacat de la famosa picada de la cuina catalana, efectuada al morter, on es piquen un parell d’alls, amb alguns pinyons o avellanes torrades
Publicitat