Publicitat

Tercera pinzellada… d’una velleta

La Rosa Maria Carrasco ja no hi és però un àngel manté vives les seves flors

spot_img

Publicat el 26.12.2018 10:00

Gent gran

Montserrat Cornet

La primera setmana d’aquest agost (2018) va morir, a Barcelona, al nostre barri, al seu pis del carrer Alfons XII, la Rosa M. Carrasco Azemar, filla de Manuel Carrasco i Formiguera. Feia molts anys que vivia prop de casa.

Publicitat

Dos mesos abans, jo l’havia visitat, cosa que feia sovint. En aquella ocasió vaig anar amb el meu fill Jordi, la seva dona Agnès i la Sara, la filla. Tots tres varen quedar admirats per la petita terrassa tan plena de testos i de flors.

Publicitat

No sé com s’ho feia. Tenia dues terrasses plenes de plantes, a les quals era difícil d’accedir a causa de la seva dificultat per caminar i a l’accessibilitat a través d’unes escales. Les flors, però, sempre feien goig. I se les estimava.

Fa poc, vaig trobar, pel barri, a l’Àngels, la veïna de sota de la Rosa M. “Tinc la clau. Pujo a regar-les. No voldria que, qui vingui a viure, trobi un cementiri de flors.” La Rosa M. ja no hi és però, gràcies a un àngel, les flors continuen vives.

Tant de bo, la vintena de plantes i flors del meu balcó i la mitja dotzena del meu apartament trobin, quan jo no hi sigui, un àngel que les cuidi.

Si tots fóssim tan sensibles com l’Àngels, el món seria un jardí ple de pau… i d’amor.

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’hibisc

És una flor de curta durada, 24 hores, i necessita un rec freqüent i abundant, sobretot abans de la floració

Sense esperar res a canvi: Gràcies, avis

"Ignorar el seu valor empobreix la nostra societat, perquè perdem l'oportunitat d'aprendre de la seva experiència i saviesa", escriu Puig

La intimitat, la sexualitat i el tacte en persones amb demència

Presentar-se despullat davant d'algú pot ser una manera de comunicar una cosa que la persona no és capaç d'expressar de manera convencional: malestar, dolor...

El meu fill Oriol

"Li deien el Lionel Hampton català, perquè tocava el vibràfon com els àngels", recorda la seva mare Montserrat Cornet
spot_img

El CE Europa, entre l’espasa i la paret per la norma de gespa natural a Primera RFEF

L’Ajuntament i el club proposen les pistes esportives de gespa natural de Can Dragó com a camp alternatiu en cas de no poder acabar la temporada al Nou Sardenya

Barcelona homenatja els alcaldes de l’etapa democràtica amb la Medalla d’Or 

Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau reben la màxima distinció de la ciutat en un acte marcat per homenatges i alguna tensió

Poqueta cosa

El relat d'Elsa Corominas

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]