12.9 C
Sant Gervasi
| Dijous 13 de maig de 2021 |

Un Districte d’esquena al veïnat

"Tenim una majoria política contrària a una iniciativa (Casa Buenos Aires) que ha unit a tot el teixit associatiu i popular dels barris de muntanya"

Opinió

Bernat Julià l CUP Sarrià – Sant Gervasi

Tristament, no és cap novetat, tot el que va envoltar els dos anys de vida i el desallotjament de la Casa Buenos Aires va fer visible una realitat que fa temps intuíem i que ara veiem ben clara: tenim un plenari i un govern del districte d’esquena al seu veïnat, a les seves demandes, a les seves lluites i a les seves reclamacions. La Casa Buenos Aires és un exemple clar, com també ho són la Plataforma Construïm La Sarrianenca, Can Raventós o l’Ateneu Divers.  

A finals de l’octubre passat vam veure com el suposat suport de Junts al parlament en contra del desallotjament de la Casa Buenos Aires es traduïa en una trista abstenció al plenari de l’Ajuntament, però sobretot, en una execució indiferent del desallotjament amb un dispositiu sobredimensionat i amb una violència policial més que innecessària. Es va fer palès, en aquell moment, que per a alguns partits el joc polític parlamentari no és més que això, un joc. També sabem que Albert Batlle ha dit i repetit en més d’una ocasió la seva oposició a la Casa i al que significa. Si això li sumem el conegut posicionament en contra de PP, Ciutadans i BxCanvi, tenim una majoria aclaparadora contrària a una iniciativa que ha unit a tot el teixit associatiu i popular dels barris de muntanya, com cap altra havia fet mai; i que ha esdevingut un referent per a molts agents polítics i socials, no només de Barcelona sinó també d’arreu del país. Ara a més, el col·lectiu s’enfronta a més de 40.000 € de pena de multa per haver defensat el patrimoni del barri. És a dir, s’enfronta a la repressió d’haver fet la feina que no ha fet l’ajuntament. Per tant, clarament, aquests són uns diners que hauria d’assumir l’administració. Silenci al consistori. 

Podria ser l’únic cas, però això segueix si parlem per exemple de Can Raventós. Dissabte 12 de desembre el veïnat de Sarrià ja va dir la seva amb una manifestació històrica al barri, que va recórrer els carrers de la vila contra l’especulació immobiliària i a favor de la biodiversitat. Aquesta veu es va tornar a sentir el passat 6 de març en el marc d’un acte d’homenatge a Arcadi Oliveres, qui ens va encoratjar a seguir amb la lluita. En comptes d’escoltar aquest clam, la majoria del districte resta impassible, com si no anés amb ells. Ni tan sols BComú, suposadament en contra de l’elitització dels nostres barris i a favor d’un futur més ecològic per la ciutat ha gosat dir res. Ara la Plataforma ha aconseguit que el contenciós administratiu contra el projecte especulatiu s’admeti a tràmit, però novament necessitarà el suport de tot el veïnat per poder fer front a les costes judicials. 

Fent memòria, podem recordar, ara que ha fet tres anys que un grup de feixistes va incendiar l’Ateneu Popular de Sarrià, que les casetes d’Hort de la Vila segueixen en ruïna tècnica sense cap canvi a la vista a curt termini. Malgrat el consens de recuperar-les com a equipament pel jovent organitzat, l’Ajuntament segueix sense haver mogut ni un dit per fer-ho. Al seu costat, els qui treuen rèdit d’elititzar els nostres barris ja s’han afanyat a construir uns pisos que no només es carreguen part de l’antic Ateneu si no que a més destrueixen espai públic que podria haver estat espai verd. Mentrestant el veïnat segueix veient-se obligat a marxar per l’augment dels preus del lloguer i les entitats juvenils segueixen sense espais, com ja van denunciar les companyes del Casal Popular 1921 que, avisen, no es quedaran de braços plegats.

La llista de necessitats i possibles equipaments i patrimoni podria seguir i és llarga: la Casa Tosquella en ple procés de degradació, Can Ferrer en ruïnes, la Biblioteca a l’antiga finca de Muñoz i Ramonet que tampoc serà una realitat (ara proposen un nou projecte que veurem quants anys triga a materialitzar-se), o el solar del carrer Dalmases, 63. Tot això per no parlar de la Biblioteca de Sarrià, que després de gairebé 25 anys de lluita veïnal sembla que podria fer-se realitat durant el present mandat. Veurem si finalment es duu a terme, de moment cap màquina s’ha acostat a fer-hi obres, però CaixaBank ja ha aixecat uns nous pisos de luxe al seu costat. 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.