Societat
Jordi Puig
Davant de la dispersió de la vespa asiàtica (Vespa velutina), la comunalitat La Drecera – Sarrià Vallvidrera, amb el suport científic de Bufalvent.net i logístic de SalutAmbiental.cat, ha desenvolupat el projecte VCI-Vallvidrera 2025. Els resultats de la temporada han estat molt positius en la reducció de la seva presència a zones antropitzades de Vallvidrera.
Aquesta actuació, que combina rigor científic i acció comunitària, amb voluntariat format que gestiona estacions de control estratègicament ubicades i trampes selectives, ha permès reduir significativament la població de vespa asiàtica, protegir els pol·linitzadors locals i minimitzar els riscos per a les persones. Els resultats mostren que, amb coordinació i constància, és possible un control efectiu d’aquesta espècie invasora a escala local.
Les característiques de l’insecte
En ser un insecte social, la Vespa velutina forma colònies a partir d’una sola reina, que després de la hibernació, construeix el primer niu embrionari. Durant la primavera i l’estiu, les obreres desenvolupen un niu secundari que pot arribar a produir centenars d’individus. A la tardor apareixen les noves reines, que son fecundades durant el vol nupcial; en aquest moment, la colònia entra en declivi i acaba morint, llevat que les condicions meteorològiques benignes en permetin la persistència. Després de la hibernació, les reines fecundades poden fundar noves colònies i reiniciar el cicle.
És un predador molt eficient de les abelles, ja que fins al 80% de la dieta pot estar formada per larves d’abella; però també captura vespes i altres pol·linitzadors clau. Això genera un fort impacte en la biodiversitat d’insectes nadius i sobre els serveis de pol·linització, amb efectes negatius en la producció agrícola, com ara en fruiterars i pèrdues econòmiques significatives per al sector apícola.
En general, no és un insecte agressiu amb les persones, tot i que les picades poden ser greus en persones al·lèrgiques. El risc augmenta quan es molesta un niu, per exemple durant tasques de desbrossament o activitats cinegètiques, ja que pot atacar de manera coordinada. A Galícia, l’estiu passat es van comptabilitzar tres morts per picades de Vespa velutina en només dues setmanes, tots en zones rurals.
La metodologia VCI
Aprofitant les dades acumulades pel VCI entre 2021-2024, es va desenvolupar un protocol de control basat en tècniques de trampeig altament selectiu, com a eina d’atracció eficient de vespa asiàtica en entorns no apícoles. No es tracta de col·locar trampes de manera aleatòria, sinó d’intervenir de forma coordinada en els punts més vulnerables del cicle biològic de l’espècie. La concentració i sincronització de l’esforç genera un efecte que supera la simple suma de trampes individuals.
Les trampes utilitzades el 2025 no són les trampes de 2015, ni tant sols les de 2021, que capturaven insectes no objectiu —com papallones. Les actuals han millorat notablement tant en el disseny estructural com en l’atraient específic, i no tenen res a veure amb les trampes casolanes que molts veïns desesperats d’Europa occidental elaboren a partir de vídeos de YouTube a França, Itàlia, Galícia, la cornisa Càntabra fins al País Basc o Catalunya.
Seguint el cicle biològic de la vespa, la metodologia de trampeig defineix tres fases d’intervenció. La primera fase, a la primavera, té com a objectiu reduir la població inicial de reines fundadores i evitar la formació de nius primaris; cada reina capturada redueix la probabilitat de tenir nius dins la zona d’influència de les estacions de control, establerta en un radi aproximat de 500 metres.
La segona fase, durant l’estiu, correspon al període de creixement de la colònia i se centra és a limitar el desenvolupament de nius primaris i secundaris poc consolidats mitjançant el trampeig d’obreres, reduint així l’aportació d’aliment i frenant l’expansió del niu.
La tercera fase, a la tardor, coincideix amb el màxim desenvolupament dels nius secundaris i l’aparició de noves reines. L’objectiu és debilitar els nius mitjançant la reducció d’obreres i la captura de noves reines abans de la fecundació i la hibernació, trencant d’aquesta manera el cicle reproductiu de l’any següent.
Metodologia Vallvidrera
En el projecte de La Drecera, es va establir un model de col·laboració entre la comunalitat i dues entitats independents: SalutAmbiental.cat i Bufalvent.net, que va merèixer la confiança del Parc de Collserola.
La Drecera hi va aportar un tècnic a temps parcial que coordinava els voluntaris i supervisava el bon funcionament del projecte. Els voluntaris van instal·lar les estacions de trampeig als punts seleccionats; de febrer a desembre, quinzenalment van fer el recanvi de l’atraient (sense el qual l’atraient perdria eficàcia i el programa fracassaria), recollien les captures i les duien al punt de trobada (Mercat Cultural de Vallvidrera), per al recompte. També s’encarregaven del manteniment físic de les trampes, neteja i reparació. En total, 66 voluntaris van fer 94 recanvis i revisions.
SalutAmbiental.cat, empresa especialitzada en el control biològic de plagues, subministrava atraient i trampes normalitzades, i garantia el recompte de les captures, segons una adaptació del protocol SEPOC.cat (Seguiment de Pol·linitzadors de Catalunya). N’identificava el tàxon de cada captura, se segregaven les dades per estació i s’elaborava un informe de seguiment. El detall del recompte de captures incloïa el total de vespes asiàtiques, per calcular la pressió de la plaga i la taxa de variació al llarg del temps. Com a captures no objectiu es feia el recompte individual d’abelles de la mel i silvestres, Vespa germànica, Vespa crabro i altres vespes, borinots, sírfids, lepidòpters nocturns i diürns, coleòpters i altres insectes. Volem remarcar que no es feia una estima, es feia un recompte censal de tots els individus capturats, excepte dels dípters (mosques), del qual només es registrava la biomassa en pes fresc.
Bufalvent.net, s’encarregava del rigor científic i l’anàlisi de les dades. Amb ells es determinar 10 punts idonis per les estacions de trampeig i es va dissenyar un protocol en dues fases; la de març a juliol, per capturar inicialment reines i després obreres i de mitjans de setembre a finals de novembre, per capturar les reines abans de la hibernació. Entre finals de juliol i mitjans de setembre es va suspendre temporalment el trampeig.
En resum, es tracta d’un projecte de ciència ciutadana en què cada estació ha aplicat de manera continuada un mètode homogeni durant tot el període de vigència.
Resultats
Els resultats del projecte VCI Vallvidrera 2025 són entre bons i excel·lents, amb un total de 10.300 vespes asiàtiques capturades.
El control de la Vespa velutina ha permès una reducció per vespa asiàtica a la població pròxima a les estacions de control. L’eliminació de més de 10.000 vespes asiàtiques ha tingut un benefici net per la diversitat global del ecosistema, ha afavorit especialment les abelles de la mel i altres pol·linitzadors locals, que han quedat alliberats de la pressió depredadora massiva.
L’anàlisi de captures involuntàries confirma l’alta selectivitat del mètode. La majoria de captures eren dípters (mosques), que no tenen un impacte negatiu. Les mosques capturades a l’estiu completen el cicle en una setmana. La incidència de lepidòpters nocturns (arnes) va ser una incidència puntual, potser deguda al pas d’un bloom per l’estació. I la vespa d’olla germànica ha tingut una incidència secundària. Tot plegat, potser és un impacte mínim respecte al control global de la plaga.
Una vespa velutina viu entre 30 i 45 dies i s’estima que cada dia caça entre 25 i 50 insectes. Això permet estimar que les 10.300 vespes asiàtiques capturades a a les estacions de Vallvidrera podrien haver caçat entre 4 i 22 milions d’insectes. Del total, aproximadament el 38% serien abelles de la mel, 30% dípters i 19% altres himenòpters socials. En comparació, les captures accidentals registrades van ser només 11.360 insectes, la qual cosa indica que el mètode utilitzat causa un impacte mínim sobre la fauna no objectiu.
Continuïtat del projecte
Els reptes per aquest 2026 són diversos i ambiciosos: per una banda, aquesta prova pilot duta a terme durant el 2025, ha estat finançada completament per La Drecera amb la intenció d’engegar el projecte, però de cara al 2026 busquem finançament per tal de poder-la repetir i, si es pot, ampliar-la a altres zones del Parc de Collserola. És per això que ens estem posant en contacte amb administracions relacionades amb el Parc, així com amb empreses que puguin estar interessades en el projecte.
També estem en procés de crear una associació que substitueixi a la Drecera per intentar donar continuïtat al projecte durant els pròxims anys així com liderar els reptes que, ben segur, sorgiran en un futur per preservar la biodiversitat a Collserola.
