Publicitat

Vint coses que potser no coneixes sobre la coca de Sant Joan

L’any passat a Barcelona es van vendre més de 900.000 coques artesanes

spot_img

Publicat el 21.6.2024 14:43

Cultura popular

El Jardí

Cada any, per aquestes dates, als forners i pastissers se’ls multiplica la feina i fan milers de coques de Sant Joan. De fruita, de pinyons, farcides amb crema, massapà, de llardons…, acompanyades d’un bon cava o de moscatell, les coques són un element imprescindible de la nit del 23 de juny i el migdia del 24.

Publicitat

Com tota menja tradicional, la coca de Sant Joan té una llarga història i està plena d’anècdotes que paga la pena saber.

  • La coca de Sant Joan s’elabora amb massa de brioix, una base molt freqüent en pastisseria que també s’empra per fer més dolços, com ara el tortell de Reis.
  • Sembla que el nom deriva del verb llatí ‘cocere’, que vol dir ‘coure’.
  • Pot ser farcida de moltes coses dolces: les més comunes són la crema i el massapà, però també hi ha qui hi posa nata i productes més creatius.
  • Tradicionalment, és ornada amb fruita confitada i pinyons, tot i que també és molt popular la que porta llardons.
  • Entre la fruita confitada, les peces més habituals són les cireres, rodanxes de taronja i trossets fins de meló, que hi donen el toc de color característic.
  • L’any passat per Sant Joan, a Barcelona es van vendre més de 900.000 coques artesanes.
  • Alguns dels pastissers més atrevits de la ciutat proposen de farcir-les amb crema de formatge i maduixes i sobrassada. I fins i tot s’ha elaborat gelat de coca de Sant Joan.
  • Segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província, la varietat més venuda any rere any és la de brioix amb fruites i pinyons.
  • La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que no d’ample, i amb angles arrodonits.
  • Segons el cuiner Ignasi Doménech, la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan.
  • La coca de Sant Joan deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.
  • De primer, les coques que es consumien en aquesta diada eren pastades a casa i portades als forners perquè les coguessin.
  • Amb el naixement de les primeres pastisseries, al segle XIX, la recepta es va endolcir amb l’aportació de cireres i més fruites confitades.
  • La coca moderna es va incorporar a les revetlles l’any 1860 i cap a l’any 1900 ja n’era un element essencial.
  • A pagès, hi havia la creença que s’havia de consumir a l’exterior perquè menjar-se-la sota teulat portava desventura.
  • Abans era freqüent de menjar-se-la acompanyada de vi dolç o ranci, però avui aquestes begudes han anat deixant pas al cava.
  • Per aquestes dates, en molts altres indrets de la Mediterrània mengen dolços molt semblants a la coca de Sant Joan.
  • Sense anar més lluny: a l’Alacantí hi ha una menja que duu el mateix nom, però és una mena de coca de verdures amb tonyina.
  • I a Menorca la coca de Sant Joan també es pot dir coca bamba. És una coca alta enroscada en forma d’espiral típica de les festes patronals a l’illa.
  • La mateixa coca també es pot consumir per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, que abans se celebraven molt.

La nit de Sant Joan 2024 a Sarrià-Sant Gervasi

Publicitat

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La nit de Sant Joan 2024 a Sarrià-Sant Gervasi

El diumenge 23 de juny hi ha tres revetlles organitzades a Sarrià, el Farró i als barris de muntanya

Breu història sobre la coca de Sant Joan

A Catalunya, la tradició mana gaudir de coques de brioix o de pasta de full; a Alacant, la coca de Sant Joan és salada

Els plans per passar una nit de revetlla de Sant Joan sense sortir del barri

Diverses propostes per viure una de les nits més curtes de l'any amb amics i el veïnat de Sarrià - Sant Gervasi

Barcelona reforça la presència de bombers i Urbana als barris de muntanya la nit de Sant Joan

Crida a evitar l'ús de coets i fanalets voladors i record de la prohibició de fer foc a menys de 500 metres de massa forestal
spot_img

El veïnat de Vallvidrera consensua una proposta polifacètica per la Buenos Aires

Després d'un procés participatiu, el projecte que plantegen els veïns a l'Ajuntament implica combinar allotjament per joves i grans amb un espai esportiu i un centre que permeti l'estada diürna de la gent gran

El veïnat del Tibidabo fa un pas més per a la recuperació del Tramvia Blau: “Tenim gairebé 3.000 firmes”

L'Associació de Veïns de l'Avinguda Tibidabo critica la falta de transparència política i reclama que torni l'emblemàtic vincle i consolidar l'avinguda com un espai "funcional, cuidat i autèntic"

El teixit social i cultural de Sarrià es mobilitza per Can Raventós

Amb una cercavila festiva, el veïnat insisteix a l'Ajuntament que ha d'aconseguir la permuta total perquè la finca esdevingui un refugi climàtic i casa de cultura popular

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]