Publicitat
spot_img

La canyella: propietats, usos i curiositats

En el camp de la medicina popular la canyella s’ha utilitzat contra els refredats i processos febrils, per alleujar els trastorns digestius i per deturar la diarrea

Publicat el 19.10.2025 6:00

Remeis i cuina de convent

Fra Valentí Serra de Manresa

Fra Valentí Serra de Manresa

El canyeller (llat., Cinnamomum zeylanicum; cast., canelo) és un arbust original del sud-est asiàtic. La seva fulla és perenne i pertany a la mateixa família del llorer. Es troba en terrenys sorrencs on li plau una pluja moderada i constant, però sense excessius canvis de temperatura. La collita de la part interna de l’escorça de les branques de canyella s’efectua durant el període de les pluges que, precisament, és quan és més fàcil de pelar i extreure. Aquesta escorça s’enrotlla i s’asseca i és quan desprèn el seu peculiar aroma i quan gaudeix del seu exquisit gust dolç i suau.

De la baia del canyeller se n’extreu un oli d’intens perfum. Així doncs, la Sagrada Escriptura considera la canyella un dels millors i més suaus i preuats perfums: “sicut cinnamomum et balsamum aromatizans odorem dedi, quasi myrrha electa dedi suavitatis odoris” (Ecle 24,20), de tal manera que la canyella, agraciada amb un poderós sabor exòtic, és una de les espècies més coneguda i més estimada des de temps antic car és una espècia que combina, excel·lentment, tant amb el dolç com en el salat.

Publicitat

En el camp de la medicina popular la canyella s’ha utilitzat contra els refredats i processos febrils, per alleujar els trastorns digestius i per deturar la diarrea. En algunes cultures hi ha el costum d’aromatitzar el vi amb canyella i àdhuc el cafè, la xocolata i, sobretot, les compotes de fruita. La canyella, a més de nombrosos usos culinaris i mèdics, també fou usada ritualment pels egipcis per a perfumar els cadàvers.

Els governants de l’antic Egipte adquirien als caravaners vinguts de l’Orient importants quantitats de canyella i, a partir del segle XVI, els portuguesos i els britànics van potenciar el comerç internacional de la canyella a través dels viatges regulars a l’illa de Ceilan (Sri Lanka) i, també, a Birmània i a la Xina. A la Xina es conrea una variant de la canyella, la càssia (llat., Cinnamomum cassia; cast., canela china o casia), que és de color més fosc i és d’un gust més aspre i picant que no pas la canyella de Ceilan. A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, d’una fruita excel·lent: el caqui!

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El mill i la camamilla: propietats i usos

Un recorregut per la tradició alimentària i remeiera d’un cereal antic i d’una herba molt estimada per la medicina popular

La soja: propietats, conreu i usos

A Europa es va introduir a començaments del segle XX quan es va descobrir que la seva farina és la més rica en proteïnes i que la llet és especialment saludable i nutritiva

El caqui: característiques i curiositats

Originari d'Àsia, aporta magnesi i potassi a l'organisme, i també nombroses vitamines que contribueixen al creixement dels ossos

Un viatge inèdit pel món de les begudes pairals

Fra Valentí Serra presenta "Begudes pairals i conventuals", un recull de les begudes de la tradició mediterrània
spot_img

El mill i la camamilla: propietats i usos

Un recorregut per la tradició alimentària i remeiera d’un cereal antic i d’una herba molt estimada per la medicina popular

Les txeques de Sant Gervasi

Durant la Guerra Civil el barri va concentrar la major presència de centres que feien servir els milicians del bàndol republicà per detenir, interrogar o torturar sospitosos del bàndol nacional

“Una noia a la ciutat” o l’amor segons Mercè Ibarz

En la seva última novel·la, l'autora parla de memòria, amor i ciutat a partir d’un fet molt concret: la pèrdua del seu company

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí