Publicitat
spot_img

L’impacte emocional d’un diagnòstic clínic

Si bé és cert que un diagnòstic clar ens pot ajudar a fer front a la malaltia, no podem oblidar l’impacte psicològic i el fort cop emocional que se’n deriva

Publicat el 4.11.2019 6:30

Gent Gran

Guillem Martín

Sovint, ja sigui de manera informal —amb familiars i amics— o com a professional, ens trobem amb les inquietuds i dubtes que es troben les persones en fases incipients de malalties encara no diagnosticades.

Les malalties neurodegeneratives es manifesten de manera diversa, tant en simptomatologia com en intensitat. Tanmateix, totes tenen en comú un fet: la intensitat emocional del diagnòstic. És habitual que des de la Fundació Uszheimer ens trobem amb famílies que necessiten la confirmació d’un diagnòstic, d’un nom, a un procés neurodegeneratiu que tot just s’ha iniciat. Durant aquest procés de prediagnòstic, tant les persones afectades com les famílies es mostren angoixades (de forma subjectiva podríem dir que en ocasions aquestes últimes en major grau), desorientades i necessitades d’ajuda per afrontar l’incert present i futur que tenen al davant. El fet de poder comunicar un diagnòstic de manera clara pot ajudar la persona malalta i el seu entorn en diversos aspectes. Per una banda, podrem posar fi a aquesta situació de dubte constant i podrem començar a reunir eines per poder afrontar la situació. I per altra banda, podrem ajudar a comprendre millor els dèficits cognitius i els processos emocionals que acompanyen la malaltia. Així mateix, podrem oferir eines per planificar aspectes legals de la nostra vida (voluntats anticipades, poders, herències…).

Publicitat

Si bé és cert que un diagnòstic clar ens pot ajudar a fer front a la malaltia, no podem oblidar l’impacte psicològic i el fort cop emocional que se’n deriva. Sovint, la persona que encara no ha estat diagnosticada presenta un quadre depressiu, derivat de la consciència dels seus lleus dèficits. Tot i que potser per la resta del seu entorn no són evidents, la persona que els pateix veu limitat el seu dia a dia en situacions quotidianes (seguir el fil d’un llibre o d’una pel·lícula, no oblidar detalls de converses…). Tota aquesta situació, acompanyada de l’impacte del diagnòstic, pot portar a la persona malalta i el seu entorn a desenvolupar sentiments de por i desconcert, que poden anar acompanyats de canvis en la vida laboral (tant en pacients joves com en familiars), en la situació econòmica i en les relacions socials.

És, per tant, una situació delicada, comunicar un diagnòstic d’una malaltia, i més si té un important component d’estigmatització social, com pot ser la malaltia d’Alzheimer. Per aquest motiu, des de la Fundació Uszheimer treballem perquè tant les persones malaltes com el seu entorn puguin afrontar de la manera més confortable possible tot aquest intens i delicat procés.

Guillem Martín és psicòleg de la Fundació Uszheimer

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Reptes i oportunitats per garantir una atenció inclusiva a les persones grans LGBT

És necessari generar entorns segurs, respectuosos i amb consciència de la diversitat per garantir el benestar emocional i el reconeixement de la identitat en edats avançades

Nadal, un temps per cuidar i empatitzar

Un gest senzill, com una mà que acompanya, una mirada amable o simplement una veu coneguda, pot proporcionar més calma que qualsevol rutina formal a les persones amb malalties neurodegeneratives

Cuidar aquells que cuiden: una responsabilitat col·lectiva

Les persones que cuiden en l'àmbit no formal, majoritàriament dones, assumeixen aquest rol sense preparació prèvia, en contexts marcats per l'esgotament, la incertesa, la precarietat i la solitud

Una etapa activa i plena d’activitat: Dia Internacional de la Gent Gran

"Afavorir una vida social rica, participar de manera compromesa en l'entorn i promoure l’autonomia el màxim temps possible són elements essencials perquè les persones grans se sentin valorades, escoltades i implicades"
spot_img

Diana Pla: “A la plaça Sant Vicenç he après a fer-ho tot”

L’artista sarrianenca reflexiona sobre la influència del barri i la família en la seva formació, la recerca d’una veu pròpia a través del cos, l’error i la vulnerabilitat del clown, i l’equilibri entre dirigir i interpretar en la seva trajectòria creativa

La justícia referma la lluita veïnal contra els pisos de luxe a Can Raventós mentre Gay reobre la porta a la permuta parcial

Amb la via judicial esgotada per a la promotora, el veïnat denuncia un “reculament” del consistori: Urbanisme veia viable la cessió total, però la mediació de la regidora del Districte ha desplaçat la negociació a favor de Corp

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí