Publicitat
spot_img

Les cotxeres de Sarrià de l’arquitecte Coderch

Coderch era un arquitecte molt arrelat a l’arquitectura popular i la tradició, i dotava les seves obres d'un caràcter humanista

Publicat el 1.3.2020 6:30

Articles d’Autor

Jaume de Oleza

Al passeig Manuel Girona número 75, trobem un conjunt d’edificis de maó vist projectats per l’arquitecte José Antonio Coderch (1913-1984). Diverses construccions de set plantes que estan separades entre si per jardins, i que a primera vista criden l’atenció per la descomposició volumètrica de les façanes reculades. Són uns edificis construïts entre 1968 i 1973 que ocupen les antigues cotxeres dels tramvies de Sarrià: d’aquí ve el seu nom. Es tracta d’un conjunt arquitectònic que defineix un concepte abstracte de llums i ombres provocat per la complexitat de les seves façanes. Aquesta idea està molt lligada a la tradició mediterrània, de la qual Coderch era molt afí. Aquesta estructura d’edificis tan fragmentada li va permetre dissenyar diverses tipologies d’habitatge: des de les que tenen un dormitori fins a les de quatre o cinc dormitoris. I no obstant, això no s’aprecia des de l’exterior. Les jardineres en cadascuna de les obertures treuen al conjunt una certa duresa formal, i al mateix temps contribueixen en bona mesura a provocar les reculades de les façanes. Coderch era un arquitecte molt arrelat a l’arquitectura popular i a la tradició, que dotava a les seves obres d’aquest caràcter humanista que sempre va defensar. Els edificis estan envoltats de zones verdes, i les voreres, exclusivament per als vianants, discorren entre les edificacions. Una estratègia que permet envoltar els baixos de zones enjardinades que els protegeixen i els donen privacitat.

Coderch va ser un arquitecte especial i molt lligat a la modernitat, que va conjugar la tradició mediterrània a l’avantguarda arquitectònica. Va pertànyer al Grup R d’arquitectes, un grup format en els anys 1950 com a oposició a l’arquitectura academicista de la postguerra. Va ser arquitecte municipal de Sitges, i les seves obres estan recollides en els llibres de l’arquitectura catalana. Són destacables la Casa Ugalde a Caldetes i els habitatges socials a la Barceloneta, entre d’altres. I les cotxeres, que conformen un complex arquitectònic que, malgrat la seva grandiositat, d’uns 15.000m2 de construcció, representa una arquitectura de qualitat amb un cert component de complexitat per als nostres ulls.

Publicitat

Jaume de Oleza és arquitecte

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf
spot_img

El mill i la camamilla: propietats i usos

Un recorregut per la tradició alimentària i remeiera d’un cereal antic i d’una herba molt estimada per la medicina popular

Les txeques de Sant Gervasi

Durant la Guerra Civil el barri va concentrar la major presència de centres que feien servir els milicians del bàndol republicà per detenir, interrogar o torturar sospitosos del bàndol nacional

“Una noia a la ciutat” o l’amor segons Mercè Ibarz

En la seva última novel·la, l'autora parla de memòria, amor i ciutat a partir d’un fet molt concret: la pèrdua del seu company

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí