Cuina i Nutrició
Anna Vilarrasa
Durant el primer any de vida, l’aliment principal dels nadons és la llet materna (o la llet de substitució). Sens dubte, aquesta és la seva millor font de nutrients. Però a partir dels sis mesos, ja s’han començat a introduir altres aliments que acabaran conformant la seva alimentació diària.
Avui en dia, l’ordre en el qual es van incorporant aquests aliments no és gaire rellevant. Però sí que és més clar quins aliments no han de formar part de l’alimentació dels nadons. Anem a veure quins són i per què no es recomanen.
Llet sencera: els nens de menys d’un any no estan preparats per prendre llet de vaca sense adaptar i tampoc llet sense pasteuritzar. Els seus ronyons encara no són prou madurs per processar la quantitat de proteïnes. Si no s’ha optat per la lactància materna, s’ha de fer servir una llet de substitució fins que tinguin un any.
En canvi, a partir dels nou mesos aproximadament, poden anar menjant alguna cullerada de iogurt natural sencer i petites porcions de formatge fresc sense sal.
Bledes i espinacs: aquestes dues verdures contenen unes quantitats elevades de nitrats. Per precaució, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària no les recomana en menors d’un any. Però si es volen introduir, no han de representar més del 20 % del contingut total de l’àpat. I entre un i els tres anys, no n’han de menjar més d’una ració al dia.
Peixos grans: tota la població hem de tenir especial precaució a menjar peixos grans, ja que són els que acumulen més quantitat de mercuri. Però amb els bebès aquesta precaució augmenta: els menors de tres anys no poden menjar peix espasa, tauró, tonyina vermella o conserves de tonyina i lluç de riu.
Tampoc poden menjar els caps de gambes, llagostins i escamarlans; ni la carn de crustacis semblants al cranc.
Sal, sucre i mel: no és convenient afegir sal als aliments dels bebès. Per tant, el primer any haurem de vigilar amb els aliments preparats que els donem, com pa, pernil o carn processada, formatge fresc o potets preparats. En el cas del sucre, no convé acostumar-los al sabor dolç afegit en els aliments, i com menys sucre i aliments ensucrats els donem, millor. El sucre relacionat amb l’aparició de càries i amb l’obesitat infantil.
Tampoc podem endolcir amb mel pel perill de botulisme. Està bé que aprofitem que per als infants tots els aliments són nous, i per tant, no cal afegir condiments que en canviin el sabor. Una mica d’oli d’oliva verge extra és el millor per amanir els seus plats.
Fruita seca sencera: com que són aliments petits, durs i que no es desfan a la boca, els podrien provocar asfíxia. Fins que els nens no tenen ben bé 3 anys, hem de vigilar amb aquest aliments. Ara bé, com que són molt nutritius, els podem oferir triturats en forma de pasta.
Anna Vilarrasa Nubiola és dietista
