Societat / Parlem d’economia…
Joan Buscà i Ambrós
“La mascareta és un dispositiu dissenyat per protegir de les inhalacions atmosfèriques perilloses, incloent-hi els fums, vapors, gasos i particulars en suspensió, com la pols i els microorganismes” (Wikipedia). Des del passat mes de març 2020, la mascareta ha passat a ser un producte obligatori per sortir de casa. També per l’interior de les cases i oficines quan hem de compartir espai amb altres persones que no són del nostre entorn familiar habitual, no solament en el nostre país, sinó pràcticament a tots els països del món.
Quan comprem un producte, a part del preu fixat pel fabricant, cal afegir un impost indirecte, l’IVA (Impost sobre el Valor Afegit). És un impost unificat a la Unió Europea (UE). Espanya el va implantar el 1986. L’IVA és igual a tots els països de la UE, excepte en el tipus de gravàmens. En Espanya, actualment tenim tres tipus de gravàmens: el general: 21%, el reduït, 10%, i el súper-reduït: 4%. Aquest últim s’aplica en els productes de primera necessitat. Per exemple: el pa, la llet, les verdures, els llegums, cereals, medicaments, etc.
Les mascaretes no estan dins d’aquesta llarga llista “de productes de primera necessitat”. Per tant, a Espanya comprem les mascaretes segons el preu del fabricant i li afegim el tipus general de l’IVA del 21%. Des del passat mes de març, ningú dubtaria en qualificar les mascaretes obligatòries com a producte de primera necessitat. Els països de la UE no han tardat a gravar la compra de les mascaretes com un producte de primera necessitat. L’abril del 2020, la UE aprova una Resolució en la qual informa que no aplicarà cap sanció als països que rebaixin els tipus d’IVA dels productes relacionats amb la covid-19. Alguns exemples són: Portugal, 6%, França, 5,5%, Itàlia, 0%, Bèlgica, 0%; Holanda, 0%; Alemanya, 5%, Irlanda, 0%… Espanya, 21%. El tipus més alt de la UE.
Joan Buscà és economista
