Publicitat

Junts demana visibilitzar els noms de dones ocultes als carrers de Barcelona

El partit assenyala que hi ha plaques que fan referència a dones sense citar el seu nom, com en el cas del carrer Tavern i dels Jardins de Moragas

spot_img

Publicat el 21.9.2022 11:05

Política

El Jardí

L’Ajuntament de Barcelona veu amb bons ulls incrementar el reconeixement a les aportacions de les dones a la societat catalana i barcelonina, a través d’una modificació del nomenclàtor de la ciutat. És a dir, a través dels noms de carrers, parcs i places. A proposta de Junts, la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports s’ha mostrat favorable a eliminar un greuge històric amb les dones, amb els vots a favor d’ERC i del govern municipal, i l’abstenció de la resta de grups.

Publicitat

Junts per Catalunya ha presentat un escrit en què critica que a Barcelona existeixen espais públics dedicats a dones -només un 8 %- on només hi apareix el cognom i no el nom de la personsa a la que es pretén recordar. En un escrit que el regidor Joan Rodríguez Portell ha presentat a la Comissió de Drets Socials es posa com a exemple diversos punts del districte de Sarrià – Sant Gervasi com el carrer (Nicolasa) Tavern, el carrer (Josepa) Brusi, els Jardins de (Vicenta) Moragas i el Turó de Monterols, vinculat a Manuela Gil Llopart.

Publicitat

Junts demana un estudi complet del nomenclàtor

“S’invisibilitza un cop més la memòria històrica de les dones, ja que en el cas dels homes es tracta d’una situació que no té lloc”, reflecteix l’escrit presentat per Junts. El partit considera que la incorporació dels noms de pila de dones al nomenclàtor de la ciutat permetria avançar en la voluntat de feminitzar el nomenclàtor “sense suposar grans canvis ni perjudicis als veïns afectats pel canvi de nom”.

En el mateix escrit el partit demana fer un estudi relatiu a l’actual nomenclàtor de la ciutat on consti quina part d’aquest és relatiu a personatges femenins que han estat invisiblitzades per la falta de la presència del seu nom o en no aparèixer el gènere femení.

La Ponència del Nomenclàtor de Barcelona, durant el mandat d’Ada Colau, ha anat introduïnt nous noms de dones oblidades en espais de la ciutat com els Jardins de Maria Carbonell i Mumbrú, la plaça de Carme i Enriqueta Soriano i Tresserra, la placeta d’Angelina Alòs i Tormo i la plaça de Maria Luisa Granero, tots aquests el 2019 i al districte, on més recentment Angelina Trallero també ha rebut el nom d’una petita plaça de nova construcció a Sarrià.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Un projecte ambiciós, arrelat i basat en el talent: la proposta de Junts per a Sarrià-Sant Gervasi

Xavier Trias i Titon Lailla reuneixen una vuitantena de persones amb la mirada posada en les eleccions del 2027: "Volem que Sarrià-Sant Gervasi lideri el futur de Barcelona"

Xavier Trias s’implica en la proposta de Junts per les municipals del 2027

L'exalcalde protagonitzarà una xerrada amb Titon Lailla a Vil·la Florida

Els partits polítics de Sarrià-Sant Gervasi fan balanç en l’equador del mandat

Després de dos anys d'alcaldia de Jaume Collboni, els consellers de Junts, PP, PSC, BComú i ERC miren al passat i fan propostes de futur

Titon Lailla: “Exigim a l’Ajuntament que es posi de costat de la cultura popular”

La regidora presidenta del districte denuncia la manca d’inversió en la mobilitat i els equipaments
spot_img

Els veïns perden la paciència esperant solucions per les obres del carrer Muntaner i retreuen la ineficàcia del Districte

Els operaris que han de fer una obra que s'allargarà més d'un any, fa dos mesos que estan en vaga i les construccions no avancen

Refaat Alareer

Gairebé dos anys després de la seva mort i sota aquest nou context de pau colonial, volia només fer servir aquesta columna per recordar-lo, perquè com el Pereira que l’Antonio Tabucchi ens va ensenyar a estimar a tots, Refaat Alareer també va ser un home valent i bo, assassinat injustament

Ràdio Farró emet un programa especial per la Setmana de la Ciència

El projecte comunitari establert a Vil·la Urània repassa figures com Josep Comas i Solà, Maria Assumpció Català i aborda temes com la paleontologia o els 650 anys de l'Atles Català de Cresques Abraham

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí