Societat
El Jardí
El Consell de Dones de Sarrià – Sant Gervasi va proposar a la Ponència de Nomenclator de la ciutat incrementar la presència de noms de dona als espais públics del districte, en una iniciativa que va ser aprovada a finals del 2018. Es tracta de figures amb una trajectòria professional i vital reconeguda, tal com explicava El Jardí a principis d’aquest any.
Uns jardins i tres places amb noms de dona
Així, el districte passarà a comptar amb els Jardins de Maria Carbonell i Mumbrú (en l’espai situat entre els carrers del Comte de Sert, de Josep Garí, de Collserola i de Carles Pirozzini), la plaça de Carme i Enriqueta Soriano i Tresserra (l’espai situat entre el carrer Santa Fe de Nou Mèxic i la plaça de Sant Gregori Taumaturg), la placeta d’Angelina Alòs i Tormo (l’espai situat entre el passeig de la Bonanova, Via Augusta i els carrers de la Mare de Déu de Núria i de Salvador Mundí) i la plaça de Maria Luisa Granero (l’espai situat entre els carrers de Pomaret i de Terré i el passatge d’Holanda).
Qui són aquestes dones?
Maria Carbonell i Mumbrú (Barcelona, 1911 – 1988) va ser una pianista catalana formada a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, l’actual Conservatori, on també va ser professora de piano, va destacar per la interpretació de les 32 sonates de Ludwig van Beethoven. Durant un temps va formar duet amb el seu marit, el violinista Joan Massià. Va viure al carrer de la Ciutat de Balaguer.
Carme Soriano i Tresserra (Barcelona, 1917 – 1996) va ser la primera gran figura de la natació femenina catalana que va dominar tots els estils i distàncies. Va aconseguir 31 rècords individuals i 13 més en equip, que no es van superar fins al cap de 20 anys. Als 10 anys, ella i la seva germana Enriqueta es van fer sòcies del Club Natació Barcelona, i va participar en les travessies del Port de Barcelona, organitzades per aquest club, que va guanyar sis vegades.
Enriqueta Soriano i Tresserra (Barcelona, 1920 – 1983), juntament amb la seva germana Carme, va ser una de les grans figures de la natació femenina catalana durant els anys 1930 i 1940. Va ser campiona d’Espanya en 10 vegades en la categoria individual. Les seves especialitats van ser el crol i les llargues distàncies.
Angelina Alòs i Tormo (València, 1917 – Barcelona, 1997) va estudiar a l’Escola del Treball de Barcelona, on el seu pare era professor de ceràmica, i on el 1945 va obtenir una plaça de professora. L’any 1951 va fundar el propi taller i va esdevenir una gran representant de la ceràmica contemporània. Va fer nombroses exposicions tant a Espanya com a l’estranger. L’any 1998 es va celebrar la primera Biennal de Ceràmica d’Esplugues Angelina Alòs.
Maria Luisa Granero (1924-2012) va encarnar la imatge de la superació i també de la discreció en el tarannà de la seva vida i, per això, es diferencia però es fon entre les altres dones del seu temps que van dedicar les seves vides a la creació. L’experiència la va adquirir treballant per l’escultor Monjo. Va exposar la seva obra per primera vegada el 1942 i des de llavors no va parar de rebre premis i reconeixements. La seva obra es pot trobar per tot Espanya i part d’Europa. Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
El dimecres 19 de juny, a les 19 h, la Seu del Districte acollirà la presentació d’aquests quatre espais del districte que passen a tenir nom de dona, en un acte obert a tot el veïnat.
