Opinió
Glòria Vilalta
En una etapa ja llunyana de la meva vida, quan encara em dedicava plenament a l’enginyeria, vaig viure i treballar a Alemanya, Luxemburg i Àustria. Va ser una experiència molt enriquidora en molts sentits, sobretot per l’obertura que et dona veure diferents maneres de fer i de pensar.
Aquestes altres maneres de fer, també es poden veure en la manera de vestir o en el color de les cases. Una de les coses que em va sorprendre més en aquell moment, era la policromia en la roba d’home. Quantes corbates, camises i americanes de color! Jo estava acostumada només al blau, negre, gris i marró com a màxim, amb camises blanques o blaves a molt estirar.
Com que la meva tendència és analitzar i buscar el perquè, la meva conclusió era que com que el temps era gris i fred, necessitaven posar color i calidesa al seu entorn, com feien també en les façanes de moltes cases.
Més tard, però, vaig adonar-me que aquesta no podia ser la raó, o com a mínim no podia ser l’única, ja que en moltes cultures situades en altres indrets, amb climatologia molt diferent com són l’Índia, el Carib o l’interior de l’Àfrica, el color és una tònica dominant tant en la roba com en tot l’entorn.
Fa poc he fet un viatge familiar al Marroc. Si hagués de definir què és el què m’ha agradat més, diria el color. El color daurat del desert, el color terrós de les cases d’argila, el color blau intens del cel, el color verd dels camps. Tot era d’un color intens, un color que no et podia deixar indiferent, un color que t’interpel·lava i quedava imprès en la memòria.
El color és vida.
És part de la llum, ens aporta alegria i una energia diferent segons sigui blau, vermell, verd, groc, taronja o les múltiples combinacions que es poden fer. Quan parlem d’una vida grisa, estem parlant d’una vida monòtona, sense alegria. Tenir color a l’entorn és terapèutic, és una font d’alegria per qui el porta i per qui el veu.
No sé per què aquí som tan poc aficionats al color, suposo que les raons són múltiples i que hi ha molt pes cultural darrere. Espero que continuem fent aquesta transformació i pugem al tren de la vida i l’alegria. Millor que una vida grisa, no creieu?
Ara que ja ha començat la primavera, us la desitjo plena de color!