Publicitat

L’entrada de la Dra. Núria López-Ribalta a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

El Dr. Felip González celebra l'ingrés i el discurs de ll'artista, pedagoga, gestora cultural i activista de l’art de l’esmalt a la institució

Publicat el 26.12.2023 7:00

El Racó del Veïnat

Dr. Felip González, professor de l’ESDAPC campus Llotja

La catedràtica d’ensenyaments artístics de l’Escola d’Art i Disseny de la Llotja -ubicada al barri de la Bonanova-, la Dra. Núria López-Ribalta, va defensar amb un discurs el passat 20 de desembre a la sala d’actes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi ubicada a la Casa de la Llotja de Mar, la seva entrada a la institució com a acadèmica electa.

Publicitat

La Dra. Núria López-Ribalta, alumna i professora de la Llotja i actual coordinadora dels CFGS d’esmalts artístics, és deixeble i continuadora del llegat d’Andreu Vilasís -creador del departament d’Esmalts artístics de la Llotja-, incansable conservadora del patrimoni, galerista, investigadora i promotora i difusora de l’art de l’esmalt.

Publicitat

Reprenent de nou el discurs d’ingrés, Ribalta va pretendre encetar un debat sobre els prejudicis sistèmics i endogàmics del món de l’art envers a les anomenades arts menors, com ara l’art de l’esmalt. En aquest sentit, el seu discurs titulat Els límits de l’art. L’esmalt contemporani com a mitjà d’expressió pictòrica, va fer un recorregut per aartistes pioners de l’art de l’esmalt contemporanis i catalans, sota l’objectiu de legitimar i defensar l’art d’esmaltar com a llenguatge artístic, conceptualització i procediment plàstic, que res té que envejar d’altres expressions plàstiques com ara la pintura, l’escultura o el gravat.

Finalment, la Dra. Pilar Vélez, com a encarregada de donar resposta a la Dra. Ribalta, va reafirmar que l’acadèmica electa és una artista, pedagoga, gestora cultural i vertadera activista de l’art de l’esmalt. La seva incorporació a l’Acadèmia ha de servir com punt d’inflexió i eradicació de l’estigmatització de l’art, envers a la tradicional i prejuiciosa divisió de les arts majors i menors..

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Salvador Puig Antich, 50 anys després

Era al carrer on calia defensar la vida del militant anarquista i no amb trucades telefòniques, escriu Andreu Pagès a 'El Racó del Veïnat'
spot_img

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí