Publicitat

Muley Hafid, la casa modernista que fa de seu del Consolat de Mèxic

L'arquitectura va ser projectada per Josep Puig i Cadafalch l'any 1911 i li deien popularment “la torre de l'àrab”

spot_img

Publicat el 18.11.2024 9:00

Cultura

Miquel Ribera del Pueyo

Al número 55 del passeig de la Bonanova hi ha una casa amb una història interessant. Un bon dia, passant per davant d’aquesta casa original, quan anava cap a l’antic Institut Universitari Dexeus, vaig veure un gran cartell que anunciava una promoció de pisos. Vaig trucar immediatament al bon amic professor Joan Bassegoda i Nonell, director de la Reial Càtedra Gaudí, que va moure els fils perquè la casa no fos enderrocada, encara que el jardí es va reduir, víctima de l’especulació immobiliària. La casa es va restaurar i actualment és la seu del consolat mexicà.

Publicitat

A aquesta casa modernista, projectada per Josep Puig i Cadafalch el 1911, li deien popularment “la torre de l’àrab”, com sempre em comentava la meva parenta, escriptora i periodista, Joaquima Caballol, que va viure molts anys a prop, al passeig de la Bonanova cantonada amb Anglí (a més, els Caballol Moreu eren molt amics de Puig i Cadafalch i els va fer la reforma de la finca Moreu de Santa Elena d’Agell). Aquest sobrenom era encertat, atesa la procedència de Muley Hafid (Fez 1876 – Enghien les Bains 1937), que en realitat es deia Abd al-Hafid, fill de Hassan I de la dinastia alauita i que va ser califa de Marràqueix, a més de sultà del Marroc de 1908 a 1912. Aquest mateix any signà el Tractat de Fez, que va donar el control del Marroc a França, va ser desterrat a aquest mateix país i el va succeir en el càrrec el seu germà Yusuf. Va tornar després d’un temps al Marroc, on va ser confinat al palau del Sultanat de Tànger.

Publicitat

Quan va fer estada a Barcelona, en el seu llarg desterrament, feu moltes donacions a diverses institucions. Fins i tot havia llançat monedes d’or a la Rambla, com a gratitud a la ciutat que el va acollir, quan s’hostatjava a l’Hotel Oriente, abans de la construcció de la casa i participava activament en els esdeveniments socials de la ciutat. Entre altres coses va regalar l’elefanta Júlia, que va substituir el popular Avi. L’any 1915 va viatjar a Sitges, on també va fer generoses donacions a l’Hospital de Sant Joan i a la parròquia de la vila.

A la casa, que deien que tenia pintures d’Opisso, hi va viure poc temps, ja que va marxar a França amb la seva parella el 1916 i va traspassar a l’estació termal d’Enghien les Bains, a prop de París, el 1937.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’edifici Dubler Meyer

Situat a la cantonada del carrer Balmes i General Mitre, construït l'any 1994 per l'arquitecte Francesc Mitjans, va ser un encàrrec d’un edifici d’habitatges realitzat per les germanes Dubler Meyer

Quins edificis de Sarrià-Sant Gervasi participen en les Setmanes d’Arquitectura 2025?

Del 12 de maig al 28 de juny, nou espais del districte acullen exposicions, concursos i tallers, entre altres

La torre Ignacio Portabella

L'estil de la casa situada a l'avinguda Tibidabo i construïda per Josep Pérez i Terraza és una barreja d'influències que van des de l'historicisme i l'eclecticisme fins al modernisme

La Torre Macaya, l’edifici de l’avinguda Tibidabo que va inspirar a Ruiz Zafón

L'actual hotel és obra de l'arquitecte Enric Sagnier, encarregada per a la distingida família barcelonina
spot_img

El veïnat de Vallvidrera consensua una proposta polifacètica per la Buenos Aires

Després d'un procés participatiu, el projecte que plantegen els veïns a l'Ajuntament implica combinar allotjament per joves i grans amb un espai esportiu i un centre que permeti l'estada diürna de la gent gran

El veïnat del Tibidabo fa un pas més per a la recuperació del Tramvia Blau: “Tenim gairebé 3.000 firmes”

L'Associació de Veïns de l'Avinguda Tibidabo critica la falta de transparència política i reclama que torni l'emblemàtic vincle i consolidar l'avinguda com un espai "funcional, cuidat i autèntic"

El teixit social i cultural de Sarrià es mobilitza per Can Raventós

Amb una cercavila festiva, el veïnat insisteix a l'Ajuntament que ha d'aconseguir la permuta total perquè la finca esdevingui un refugi climàtic i casa de cultura popular

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]